L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Per respecte a tothom, feu govern’

Imatges de la sala d’actes del Parlament, on s’està celebrant el segon ple d’investidura del candidat Pere Aragonès. Com saben, tampoc avui Aragonès rebrà els vots de Junts per Catalunya i, per tant, només amb els vots d’Esquerra i la CUP no obtindrà la majoria simple i no assolirà la condició de president. Aquesta segona sessió resultarà fallida com la de divendres passat.

Amb aquesta votació fallida d’avui som al cap del carrer. Junts ja ha fet saber a tothom, en especial als que han de ser els seus socis de govern, com li dura encara el malestar pels greuges d’aquests últims i que no vol que una presidència de la Generalitat en mans d’Esquerra signifiqui una pèrdua de pes polític del president a l’exili Carles Puigdemont. Molt bé, ja està entès, però ara, un cop ja han fet passar Aragonès per les dues sessions sense investir-lo, ja hauria d’haver-se produit una catarsi i, tan aviat com sigui possible, Aragonès hauria de ser investit i, acte seguit, caldria formar govern. Les eleccions van ser el 14 de febrer. Ens n’anirem ben bé a mitjans d’abril, dos mesos més tard. Però, a partir d’aquest moment, Esquerra i Junts tenen l’obligació política, social, gairebé moral, de fer que les coses no costint tant. Hi ha un país que espera un Govern, un projecte, una represa econòmica i política.

Ja hem entès la dinàmica de càstig mutu i de lluita per la direcció del Procés que han protagonitzat Esquerra i Junts, però això ha de tocar a la seva fi. Els problemes interns no poden passar per davant dels problemes de la societat. Què estaríem dient si tot això ho estiguessin fent partopits d’obediència espanyola? No és fàcil demanar a Espanya que el 51% de vot independentista del 14 de febrer tingui conseqüències reals quan l’única conseqüència real del 51% està sent el bloqueig a Catalunya. Facin la prova. Com ho expliques, tot això, a un corresponsal estranger amb ganes de saber què se n’ha fet, de l'onada del 2017? L’historiador Joan B. Culla ho escriu avui amb aquestes paraules en aquest article a l’ARA: “Un cop hagin aconseguit (esperem-ho) elegir president i formar el consell executiu, els dirigents dels dos camps haurien de prioritzar un esforç seriós i sistemàtic per fer pedagogia entre els seus i desactivar –en lloc d’alimentar-la– la dinàmica caïnita a Twitter... i més enllà. En cas contrari, si no és a l’abril serà al novembre, i si no aquest any el vinent, però l’independentisme acabarà prenent mal. Mal de veritat, vull dir; d’aquell que pot deixar una causa fora de combat durant tota una generació”.

I això que diu Culla, que subscrivim, no té res a veure amb el respecte que mereix la figura dels presos ni dels exiliats, ni vol ignorar com la repressió de l’Estat ho fa difícil, tot plegat. Però, a partir d’aquí, o Esquerra i Junts giren full o serà la gent la que el girarà.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.