L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Rescat pel Castor, família amb nens al carrer"

Ahir vaig parlar amb un destacat membre del Govern que em va dir, sobre les restriccions que avui han començat i que no ens permeten sortir del nostre municipi si no és per causa justificada: “Aquesta és l'última bala”. O sigui que si no baixa el nombre de casos i la situació als hospitals es destensa, ens posaran un confinament com el del març. Ara sabem que vam desconfinar-nos amb presses (la frase “A partir d’ara podem fer de tot” va fer molt de mal) i per salvar econòmicament, socialment i psicològicament el Nadal, passarem dos mesos complicats, perquè encara som a l’octubre.

A l’estat espanyol, i això inclou la Generalitat de Catalunya, se li han vist les costures. Estem tan endeutats que ha arribat la pandèmia i les ajudes d’emergència fan curt per cobrir les pèrdues econòmiques de tants sectors. El moment és greu perquè la desesperació augmenta. I més que augmenta quan poses dues notícies juntes.

El Tribunal Suprem ha sentenciat que l’Estat, amb els diners de tothom, ha de pagar 1.350 milions d’euros als bancs Santander, CaixaBank i Bankia pel cas del magatzem de gas Castor.

Els socialistes van pactar amb Florentino que si la construcció del dipòsit no anava bé, li pagarien una indemnització. No va anar bé, el Castor va provocar terratrèmols, el dipòsit no es va fer servir mai, Florentino va reclamar i Rajoy va decidir que li pagaríem el rebut fins al 2034. Però l’empresa de Florentino havia de pagar amb urgència un préstec de 1.400 milions d’euros al Banc Europeu d’Inversions (BEI) amb què va finançar l’obra. Florentino Pérez s’hi jugava el patrimoni, i el límit era el 30 de novembre del 2014. Rajoy va optar pel tràmit més ràpid: un reial decret llei pel qual els consumidors de gas ho pagaríem al rebut durant anys i panys. Mentrestant, per fer front als 1.350 milions d’euros, Enagás va demanar un crèdit al Santander, CaixaBank i Bankia. Però el Tribunal Constitucional va dir que carregar-li els costos al consumidor no es podia fer per decret llei, i ara serà l’Estat qui ha de tornar als bancs els diners del crèdit. Total, que l’empresa de Florentino ja ha cobrat els més de mil milions guanyats en un projecte ruïnós.

Això sol, aquesta barreja de capitalisme d’amiguets i incompetència, fa bullir la sang. A la llum d’aquest escàndol què dir d’això: ahir a la nit, quan faltaven pocs minuts perquè comencés el toc de queda, els Mossos d’Esquadra van desallotjar una família amb tres menors a càrrec, un dels quals lactant.

Feia dos anys que vivien en un pis del carrer dels Rasos de Peguera, 93, a Ciutat Meridiana, propietat d’una entitat financera. Desnonats, de nit, una família amb nens. Perdonin, però què collons és això!

Diversos veïns han intentat evitar el desallotjament protegint la porta d’accés a l’habitatge. Els Mossos d’Esquadra han encapsulat els manifestants i els han apartat de la porta. Ha sigut llavors quan s’han produït moments de tensió entre els manifestants i la policia. Segons els Mossos, hi ha hagut llançament d’objectes cap als agents.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.