L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El fracàs, menyspreu i irresponsabilitat d'una repetició d'eleccions'

Avui és dimecres, 12 de maig; d’aquí dues setmanes serà dimecres 26 de maig, i si Esquerra i Junts no fan un pensament anirem a repetició d’eleccions. Concretament, i d’acord amb la llei electoral, les eleccions se celebrarien el 13 de juliol, que cau en dimarts. Ahir ja els vam avançar que Esquerra i Junts parlarien i avui n’expliquem el resultat:

ERC va traslladar a JxCat que no negociarà res més que no sigui un Govern en solitari, i JxCat va replicar que no els donarà els seus vots i que hi ha d'haver un Govern de coalició si Aragonès vol ser investit. 

La cada cop més certa possibilitat d’una repetició de les eleccions és un fracàs de la política, una vergonya per a l’independentisme, un menyspreu als votants independentistes, una irresponsabilitat social per al país i per a les institucions, i el final del Procés entès com la continuació immediata de l’1 d’Octubre. Per això ara hi ha corredisses: aquest matí la CUP ha anunciat que convocava Esquerra i Junts a una reunió urgent amb quatre punts, un dels quals seria el desllorigador del bloqueig entre els negociadors: “Situar el debat estratègic independentista fora del marc del pacte de govern, alliberant-lo de les tensions del dia a dia i de la disputa tacticista”. 

I avui també tenen previst pronunciar-se davant de tot el que està passant l’ANC i Òmnium. Jordi Cuixart en persona tenia previst des de ja feia dies pronunciar un discurs per parlar de què ha de fer la societat catalana davant de totes les crisis. 

Gairebé a la mateixa hora que l’emplaçament de la CUP, Rufián aprofitava la sessió de control al Congrés per explicar la posició d’Esquerra.

I perquè vegin com es freguen les mans a Madrid amb la situació política catalana, escoltin Pedro Sánchez:

A Esquerra i a Junts són conscients que si avui pregunten al votant independentista que ja va anar a votar el 14 de febrer fent un esforç, els engega a pastar fang. Les conseqüències de no posar-se d’acord ara s’assemblen a les d’una voladura, una esmena a la totalitat, un gir de 180 graus, diguin-n'hi com vulguin, de tot el que hem viscut els darrers anys. A part que cada dia que passa sense acord els dos cantons es radicalitzen més, la qual cosa allunya la possibilitat d’aquest acord, a Esquerra es pregunten com es poden refiar d’uns que van dir que investirien Aragonès fins i tot en solitari.  

Tot plegat té una trista lògica. Els dos partits es marquen de prop des de sempre, van sortir enfrontats de l’octubre del 2017 i han continuat enfrontats en la passada legislatura, de manera que ara no poden superar les seves diferències. A Junts diuen que si el president és d’Esquerra, com correspon pel resultat electoral, és a Esquerra que li correspon fer la cessió més gran per a la investidura. A Esquerra recorden que ells ja van fer presidenta del Parlament Laura Borràs, i que com explicarà Junts que no dona els vots a un president independentista. En fi, la llista de retrets –del present i del passat– és molt llarga. I això, que és normal entre partits, no ho és quan es pretén avançar cap a la independència, amb presos, exiliats, una repressió de l’Estat que no para i unes institucions aturades en un país amb mig milió d’aturats i en pandèmia. Si anem altra vegada eleccions, el cop al cor de la gent que ha sortit al carrer aquests anys serà molt cruel. L’independentisme polític haurà certificat la seva incapacitat i recordarà allò de “de victòria en victòria fins a la derrota final”.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia del covid-19, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.