L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El rei Felip ve a Catalunya a parlar d'estabilitat'

El rei Felip de Borbó es va passar el dia d’ahir a Barcelona. No hi va haver protestes, pràcticament. Només una, i espectacular, a les torres venecianes de la plaça Espanya, on l’ANC va projectar una foto del Felip cap per avall i el “Fora les forces d’ocupació” de ritual. Avui la premsa de Madrid subratlla la normalitat de la visita. És veritat, no hi va haver protestes, però el desplegament policial també va ser important. 

Al matí Felip de Borbó va presidir la graduació dels nous jutges, ja que, com saben, l'escola judicial és a Barcelona. Tal com expliquem a la crònica, va ser una ensabonada mútua. El rei es va referir als jutges com a garantia de concòrdia, la convivència pacífica i la resolució dels conflictes. Sense negar que l’administració de justícia és bàsica, la concòrdia i la convivència pacífica no és cosa de jutges i la resolució de conflictes polítics, menys. Ho hem dit aquí moltes vegades: si tot el que l’Estat té per oferir a la societat catalana en matèria d’atenció a la reclamació d’independència són uns jutges, és que Catalunya no hi cap, a Espanya. Però esclar, a partir del 2017, els jutges van fer la feina que abans feia l’exèrcit. Van ser els principals executors de l'¡A por ellos! reial i, per tant, els elogis mutus entre la Corona i les togues.

A la tarda el rei va ser a Foment. Donaven una medalla a Isidre Fainé. El monarca va iniciar una frase interessant, les dures proves de la dècada passada:

Felip VI: “És igualment cert que aquesta última dècada ens ha sotmès a dures proves, entre altres particularment la crisi del 2008 i els efectes de la pandèmia de covid-19”.

És al·lucinant que en un discurs pronunciat a Catalunya i parlant de les dures proves que hem passat, no es digui res d’un conflicte que ho ha incendiat tot, i que el fa sortir per la tele a esbroncar-nos. La consigna ahir era silenci absolut sobre el Procés, encara que l’elefant ocupi tota l’habitació.

I llavors, la recomanació econòmica. Felip VI: “És fonamental enfortir sempre el marc d'estabilitat, certesa i confiança que demanen les economies desenvolupades”.

En efecte, els mercats no volen sorpreses i les empreses volen estabilitat i seguretat jurídica. Però l’estabilitat no es crea només perquè ho digui una llei. Perquè hi hagi estabilitat hi ha d’haver consentiment dels administrats, cal escoltar la societat, calen reformes, entendre l'evolució de la gent i les seves necessitats. ¿Si tens davant teu 2,3 milions de persones que voten en un referèndum d'independència, creus que l’estabilitat està garantida a base de pegar-los, i jutjar i empresonar els seus dirigents democràticament escollits? ¿Creuen que donava gaire estabilitat que uns jutges en un despatx, per molt Tribunal Constitucional que siguin, corregissin el que la gent havia votat en un referèndum, durant l’Estatut? Passa igual amb la situació social. Com vols tenir estabilitat econòmica si els salaris no creixen en la mateixa proporció que els beneficis o la productivitat? Si com diu l'economista Miquel Puig hi ha treballadors pobres, com vols que hi hagi estabilitat? Treballador pobre és una contradicció, o hauria de ser-ho. ¿Com pot no tenir un mínim aquell que treballa? Per què es pensen que entre les primeres mesures, Alemanya ha decidit apujar el salari mínim i el deixarà en 1.600 euros, aproximadament?

Els discursos del rei Felip sonen vells, buits, plans, lluny de la renovació que es pretenia quan el seu pare va abdicar la Corona. I com que ni diu res que el govern de torn no hagi revisat, cal concloure que a l’executiu ja li està bé així. El principi de legalitat només és una pota de l’estabilitat. L’altra pota és el principi democràtic. I aquesta pota és la que falla a Espanya. Per això Espanya no és estable.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.