L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Les raons darrere l'anunci del Corredor Atlàntic'

Els vull parlar del Corredor Mediterrani i dels 16.000 milions d’euros que el govern espanyol va anunciar abans-d'ahir per al Corredor Atlàntic, perquè em fa l’efecte que han inflat un globus per raons polítiques.

Però abans, hi ha nervis. Dues imatges d’ahir.

Judici a qui va ser president del País Valencià, Francisco Camps, per la seva presumpta implicació en la trama Gürtel. Li pregunten per Correa (corretja és Gürtel, en alemany) i per Crespo, el caps d’una de les trames de corrupció vinculades al PP. Resposta de Camps: “Jo no sabia qui eren”, perquè el PP està totalment centralitzat, el PP només té un NIF per a tot Espanya, i “qui em porta la campanya és el partit d’Espanya; tot està dissenyat a nivell nacional”. O sigui, que diu Camps que la culpa és de Rajoy.

La segona imatge del dia, al Congrés de Diputats. La llei del només sí és sí ha obert en canal el govern espanyol de coalició. I a la sessió de control va Pedro Sánchez i fa un joc de mans per desviar l’atenció dels problemes interns del seu govern: li pregunten pel diputat corrupte del PSOE que han expulsat i contesta fent referència a la foto de Feijóo en un vaixell amb un narcotraficant:

"Quan hi ha un polissó el baixem directament a terra. I li dic alguna cosa més: quan jo pujo a un vaixell, el primer que faig és mirar qui és el patró. I crec que vostès m'entenen".

Sí, sí, se’l va entendre molt bé. Es va entendre que Sánchez està nerviós. S’ha d’estar nerviós, per contestar sobre el diputat corrupte del PSOE amb la foto de Feijóo i el narcotraficant. ¿Encara falten nou mesos per a les eleccions espanyoles i ja estem així? Llegeixo a El País que Feijóo estava segur que la foto sortiria algun dia, però ho esperava per a les eleccions, a final d’any, i no per ara. A part que Feijóo creu que no li farà mal (perquè si no, no s’hauria presentat i perquè després d’aparèixer la foto, el 2013, ha guanyat dues eleccions gallegues per majoria absoluta, que això és un cas, però aquesta és una altra història).

I allò que els deia del Corredor Atlàntic. Resulta que, abans-d'ahir, el govern espanyol va anunciar una inversió de 16.000 milions d’euros per a tot el traçat del Corredor Atlàntic. Aquí en tenen el mapa. El Corredor Atlàntic, com el Mediterrani, és una xara internacional, el va decidir la Unió Europea, i és aquesta línia vermella que baixa de París i entra a la península Ibèrica pel País Basc, després va a Valladolid, a Madrid –només faltaria–, i d’allà, via Ciudad Real fins a Lisboa. 

Sobre aquest projecte, algunes precisions: en realitat, el que abans-d'ahir va anunciar el ministeri de Transports és una barreja d'obres que ja s'han fet (l’AVE ja arriba a Galícia) o projectes que s’estan fent (ja s’està fent la “i grega basca”), fins al punt que dels 16.000 milions n’hi ha 4.000 que són per a renovació, perquè hi ha obres de fa vint anys i, per tant, a nova construcció hi van 12.000 milions.

Per què surten ara amb l’anunci? Per raons electorals. Ara, al maig, hi ha eleccions autonòmiques a la majoria d’aquestes comunitats i el PSOE vol “presumir de pluja de milions”, sobretot després del ridícul espantós dels trens que no passaven pels túnels de Cantàbria i Astúries que va provocar el cessament disfressat de dimissió de la número dos del ministeri i del president de Renfe. També ho anuncien ara perquè igual que el Corredor Mediterrani té la figura d’un coordinador, el de l’Atlàntic no el tenia i precisament ara l’acaben de nomenar.

Potser a nosaltres ens semblarà increïble, però a l’interior d’Espanya es miren amb recel el Corredor Mediterrani. I això que no estarà del tot connectat: és a dir, Algesires-Port Bou, fins al 2030, i Almeria-Girona, el 2026, de manera que no serà fins d’aquí tres anys que el viatge València-Barcelona es podrà fer en dues hores i vint, amb ample internacional. 

O sigui que en aquest anunci abans-d'ahir no hi ha grans novetats. És el Corredor Atlàntic, amb la radialitat habitual, que tot passi per Madrid.

Una última consideració: la principal diferència entre un corredor i l'altre és que pel del Mediterrani hi passa la meitat del PIB espanyol. Connecta el transport de les mercaderies dels tres principals ports espanyols del Mediterrani: Algesires, València i Barcelona. Cap comunitat que travessa hi posa pegues, tothom el vol. I té una lògica econòmica que no cal explicar gaire perquè de seguida s’entén. 

Bon dia.