L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Puigdemont cap a Europa, Casado cap a Vox'

A l’hora en què els parlo (dilluns al matí) l’equip d’advocats del president Puigdemont no té cap dubte que després de declarar davant la jutge del Tribunal d’Apel·lació de Sàsser, a Sardenya, el president continuarà amb la seva activitat i podrà tornar a Brussel·les demà mateix, després d’oferir una roda de premsa a mitja tarda per als nombrosos mitjans que estan seguint les seves vicissituds en terres italianes. 

En què basen l’optimisme l’advocat Gonzalo Boye i companyia? En la llibertat que Puigdemont va aconseguir després de passar una nit a la presó de Sardenya i en el fet que ni el president ni els eurodiputats Comín i Ponsatí van tenir cap problema al control de passaports quan van entrar a Itàlia aquest cap de setmana.

Quines són les dues línies de defensa de Boye? El fet que el president s’ha mogut lliurement per Europa fins ara, que el jutge Llarena no és imparcial sinó que té un interès personal en la causa i, per tant, està esbiaixat, i un argument de fa menys de 24 hores. Sentin el que va dir ahir Pablo Casado a València: "Portarem Puigdemont al Suprem encara que hàgim de viatjar a l'últim país d'Europa". La frase és patètica, és antipolítica, és antieuropea: “Ja n’hi ha prou d’impunitat amb els colpistes”, diu fent veure que no sap que tots els tribunals europeus han dit fins ara que l’octubre del 17 no hi va haver cap cop d’estat, ni cap rebel·lió, ni cap sedició. I parla “d’exigir respecte” per la justícia espanyola davant Europa. El respecte te’l guanyes.

Doncs bé, aquesta intervenció serà presentada per Boye avui davant la jutge italiana per demostrar que el seu client, Carles Puigdemont, el volen jutjar per motius polítics, i això és important perquè Itàlia, com tots els països de la Unió Europea, té legislacions que protegeixen estrangers acusats de delictes que tenen algun matís polític.

I molt important: això que està passant aquests dies a Itàlia continuarà passant. No que el detinguin (o potser sí) però sí que Puigdemont viatjarà per més països d’Europa. Puigdemont sortirà molt més de Brussel·les, ara que el control de la pandèmia ho permet. Amb aquestes sortides vol aconseguir dos objectius. L’un, continuar internacionalitzant el conflicte polític que Espanya té a Catalunya i deixar l’estat espanyol en evidència. L’altre és un objectiu jurídic: tots aquests procediments judicials ara a Itàlia, abans a Alemanya i Bèlgica, permeten a l’equip jurídic de Puigdemont fer una carpeta sobre quina és la seva situació i obtenir més informació de tots els moviments que ha fet el jutge Llarena per detenir-lo i les contradiccions que hi ha hagut amb l’Advocacia de l’Estat, que deia que les euroordres estaven suspeses. I si el maig o el juny de l’any que ve la justícia europea li reconeix la immunitat, aleshores Puigdemont pot decidir si porta l’estat espanyol fins al límit de la contradicció, com seria tornar a Barcelona amb immunitat i que l’estat espanyol el detingués.

De tot manera, estiguin pendents d’aquesta pantalla de l’ARA durant el dia per saber com acabarà la vista al tribunal, perquè potser la jutge demana més documentació. El que és clar és que el president Puigdemont es presenta com un factor de disrupció, en un moment en què Pere Aragonès insisteix en l’estratègia de la taula de diàleg i Pedro Sánchez necessita els vots d’Esquerra. En tot cas, si no se soluciona la situació dels exiliats, l’octubre del 2017 no abandonarà mai el centre de la vida política catalana i espanyola.

I un últim apunt: el PP de Casado, que és irrellevant a Catalunya, ha decidit fer servir Catalunya per arribar a la Moncloa. O sigui, tanta convenció per tornar a Aznar. O a Vox: "Catalunya és lliure perquè és espanyola i ho seguirà sent malgrat els indults i la taula de la vergonya".

Que això és el més semblant a la ultradreta ho diu fins i tot La Razón: “Casado desafia Vox”. No hi ha més comentaris, senyoria.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.