L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El PSC vacil·la a la cara al govern d'Aragonès'

Aquesta setmana estan previstes vagues de metges, de mestres i de taxistes. Els serveis públics van curts de personal i l’economia continua patint l'impacte de la pujada dels preus.  

I espera’t, perquè això de la inflació és un problema a curt termini, però els serveis públics sempre estaran tensionats. La sanitat: si cada vegada vivim més anys (bona notícia) necessitarem la sanitat més temps. L’educació: si cada vegada tenim més estudiants de procedències diverses i de famílies diverses i en situacions de pobresa o pròximes a la pobresa, l’atenció a la diversitat demanarà més mestres i més ben preparats. I el cas dels taxistes és el de la competència que els crea la transformació digital, que anirà a més. O sigui que tothom, començant pels governs, ens hem d’arremangar. I en comptes d’això, que tenim a Catalunya?

Esquerra i el PSC ja estan mesurant el preu del desacord, que vol dir que estan pensant en com fer-ho per culpar l’altre si al final no es posen d’acord per aprovar pressupostos.

Les negociacions continuen, però deixin-me que els ho digui en un llenguatge molt col·loquial: el PSC li està vacil·lant a la cara al govern d’Esquerra. Li està tornant tots els mesos que Esquerra va dir “amb el PSC, mai”. Pedro Sánchez passa olímpicament del recordatori que Aragonès va fer el dia de la cimera que Esquerra va donar suport als pressupostos de l’Estat. Llegeixin avui el que explica Aleix Moldes:

“La Moncloa commina els republicans a arribar a un acord amb el PSC i no participarà en l'estratègia de la pressió. Fonts socialistes subratllen que ERC va renunciar a aquesta carta quan va condicionar el seu suport als pressupostos de l'Estat a la reforma del Codi Penal. Esquerra, doncs, ja ha cobrat i el PSOE considera que no li deu res. "Si haguessin exigit l'aprovació dels pressupostos catalans a canvi dels espanyols seria una altra cosa, però la seva prioritat era acabar amb la sedició". Ara Esquerra avisa que la seva actitud al Congrés podria canviar si rep un no del PSC, però a Sánchez fins i tot li podria interessar allunyar-se dels republicans en l'últim any de legislatura”.

El PSOE està deixant caure Esquerra. Illa, el tan responsable Illa, sembla com si actués per despit i Sánchez es permet comparar la mani indepe de la cimera amb la manifestació de Vox d’aquest dissabte a Madrid. 

Què passa si no s’aproven els pressupostos? Ho explica Núria Orriols: els projectes es podrien tirar endavant, però seria més lent, perquè el Govern, per fer nous projectes, hauria de negociar-ho cada vegada al Parlament.

Això és una vergonya. A la gent ens demanen que complim escrupolosament amb els nostres IVA, IRPF, taxes municipals... Hem de complir els nostres terminis. Catalunya té un 20% de la població en risc de pobresa, però no cal aprovar uns pressupostos. És més important fer el Hard Rock, i la B-40 i ampliar l’aeroport. Com diu avui en Salvador Cardús a la contraportada:

“Molt parlar de la necessitat d’una bona gestió i d’abandonar quimeres independentistes inútils, molt apel·lar a la resolució dels problemes dels ciutadans que necessiten una resposta urgent, i moltes fotos buides de contingut amb la patronal i els sindicats. Però tot plegat acaba sent una mal dissimulada comèdia d’embolics [...] Quina oportunitat perduda [parla de PSC, Esquerra i Junts] per demostrar que, efectivament, el país està per damunt dels interessos de partit”.

Ahir a la nit tot van ser premis per a Alcarràs (la pel·lícula). Però per a l’Alcarràs de veritat (la realitat de la pagesia) hi ha alguna solució?

Si després ens han de venir a demanar el vot, que siguin més responsables.