L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La propaganda espanyola'

Entrem en la tercera setmana de guerra a Ucraïna i cal establir l’anàlisi en diversos nivells.

El militar: Rússia va portar ahir l’agressió fins a 25 quilòmetres de Polònia, que és tant com dir que va atacar a 25 quilòmetres de distància de nosaltres, perquè Polònia també és membre de la UE i de l’OTAN. Aquests atacs gairebé fronterers són molt perillosos perquè, 25 quilòmetres més enllà, què hauria fet l’OTAN? ¿Hauria contestat? ¿O hauria donat per bona la més que probable explicació russa que hauria sigut un error? El que sabem és que l’OTAN no està tancant el cel d’Ucraïna amb avions de combat que impedeixin que hi entrin els avions russos, per més que el president Zelenski ho demana cada dia en cada discurs desesperat. Per tant, encara continuem a l’escenari conegut: sancions a Rússia, ajuda amb armes a Ucraïna, conquesta de Rússia lenta. La guerra va per llarg.

L'humanitari: si la guerra per llarg, els més de dos milions d’ucraïnesos que han marxat del país s'enfronten a un exili llarg. El front diplomàtic: les converses entre Ucraïna i Rússia continuen. És un bon senyal de mínims, dels que permeten dir que menys és res. 

L'econòmic: s’enfilen els preus de la llum i de tot, amb episodis lamentables com el de l’àudio de WhatsApp alarmista d’aquest divendres passat que va portar algunes persones a buidar lleixes dels supermercats. 

L'espanyol: Conferència de Presidents. Pedro Sánchez va prometre diners perquè les comunitats puguin acollir refugiats i els presidents autonòmics van donar suport a Sánchez en la negociació que hi haurà a Brussel·les, d'aquí 10 dies, perquè el preu del gas no sigui el que marca el preu de la llum. De moment, el preu de la llum és un escàndol atenuat perquè ens sumen tots els impostos que podrien. O sigui, com va dir Aragonès, és una reunió amb acords de mínims. Ja se sap que aquestes reunions sempre són de mínims, que el govern espanyol, el que sigui, busca la foto de la unitat però la política la decideix la Moncloa. 

I, parlant de la Moncloa, el govern espanyol no va estar a l'altura. Tothom remarca avui que, després de 10 anys, un president de la Generalitat va estar presencialment en aquesta reunió. La guerra era un argument incontestable per anar-hi. Versió de la Moncloa?

La ministra i portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez: “Crec que les relacions entre Catalunya i l’Estat no és que s’hagin normalitzat avui, és que estan normalitzades. Veníem d’un escenari on no ens miràvem, ens donàvem l’esquena i ara estem en un escenari d’absoluta col·laboració en tots els àmbits. En fòrums com aquest, multilaterals, com hem expressat en altres ocasions, per al govern d’Espanya és molt important escoltar la posició de Catalunya i, entenc, per a Catalunya és molt important que s’escolti la seva posició, com ho són també les relacions bilaterals. Recentment hem celebrat una conferència bilateral i, per descomptat, també aquesta taula de diàleg que tenim compromesa en la qual estan avançant els treballs”.

No, que dos governs parlin del dia a dia també és un mínim. Sense anar més lluny, aquest matí mateix, la consellera Garriga ha anat a declarar al TSJC, acusada d’un delicte de desobediència i malversació per la seva participació en l’1 d’Octubre, quan Garriga treballava al departament d’Economia. El govern espanyol ha trobat en la guerra d’Ucraïna un nou i magnífic pretext per no trobar mai el moment de reunir la taula de diàleg. 

Que tinguem un bon dia.