L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Prohibit dir “P***** p*******” i “e****”’

Hi ha dies en què el judici al Procés sembla una immensa presa de pèl. Representa que s’està jutjant la rebel·lió del govern de la Generalitat. Hi ha 9 persones a la presó. Hi ha un president i uns consellers a l’exili. Però si s’escolten les declaracions dels guàrdies civils i mossos, en comptes d’armes de foc, bombes, morts i ferits, salten testimonis com aquests d’ahir:

I ara, sisplau, escoltin tot aquest seguit d’expressions. Són literals de les declaracions d’ahir dels agents.

“Bomberos perfectamente uniformados, llevaban caceroladas, yo vi un vehículo con una sirena, nos tiraron vasos y alguna botella de plástico, la masa se desplazaba, salimos por los pelos. ¿Una masa? A ver cómo le explico yo esto: una masa es una concentración de personas que aparecen por allí, para poner carteles usaron pegamento…”

Aquests són els testimonis del delicte de rebel·lió. Pregunta retòrica: ¿no li fa vergonya al jutge Marchena, ni als fiscals, perdre temps de la seva vida i diners de la nostra butxaca amb testimonis així? O sigui, del Procés n’han dit “desafiament, cop d’estat, pitjor que el 23-F…”, l’han portat a judici perquè es neguen a fer cap més política que no sigui la repressiva, i quan arriba l’hora de provar la rebel·lió surten uns guàrdies civils declarant que els van enganxar adhesius a les parets de la caserna. Crec que ara s’entén millor per què diem que això no és un judici, que això vol ser un escarment, una represàlia d’estat.

La dona de Jordi Sànchez, Susanna Barreda, va ser ahir en aquest plató seguint la sessió amb dos subscriptors, i a mesura que s’anaven sentint les historietes dels declarants li queia l’ànima als peus.

Mirin, ningú sap com estarà l’ànim electoral del sobiranisme d’aquí un mes a les eleccions al Congrés i al Senat, o després de l’estiu, quan el tribunal dicti sentència, però aquesta pluja fina del judici, aquest bla, bla, bla al voltant d’uns fets que no són rebel·lió ni sedició, te’ls miris com te’ls miris, són una raó per no deixar-se prendre cap dret ni cap llibertat.

Perquè l’estat espanyol, en la seva obsessió per reduir el Procés a un delicte, és capaç de tenir de ministre de la diplomàcia un home que no es controla ni a ell mateix.

Ahir, Calvo i Batet van dir que sort n’hi havia de Borrell, que va parar els peus a un periodista que mentia. En la seva fugida endavant, acaben dient que un periodista anglès que treballa per a una cadena alemanya no pensa per si mateix, sinó que les preguntes a Borrell les van dictar Òmnium i l’ANC. "Prou paciència vaig tenir", diu.

Borrell, encantat d’haver-se conegut. Però aquesta pluja més o menys gruixuda d’insults a la intel·ligència i abusos de poder és molt freqüent, i espereu-vos ara que ve la campanya electoral.

Avui, a l’ARA, expliquem que la Junta Electoral ha prohibit expressament a TV3, Catalunya Ràdio i la resta de mitjans públics catalans de fer servir expressions com "exili" i "presos polítics" perquè vulneren la "neutralitat informativa".

O sigui, que TV3 no pot dir que a Bèlgica hi ha el president Carles Puigdemont vivint a l’"exili", o que aviat farà un any i mig que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són "presos polítics". La decisió de la Junta Electoral ens sembla una intromissió en el dret de qualsevol mitjà de triar la seva línia editorial. Mirin el que en diu l’exlletrat del Tribunal Constitucional Joaquin Urías: “Això és molt perillós. La Junta Electoral pot decidir legítimament que els informatius facin servir la mateixa terminologia que un partit. El que no pot és establir l’única veritat i prohibir expressions per incertes. Això és censura i és inconstitucional”.

Quan tot d’agents, en un judici molt important, converteixen una manifestació en una insurrecció, i quan la Junta Electoral prohibeix paraules, creix la convicció que som davant un Estat amb comportaments autoritaris que fa que vivim en una regressió constant de la garantia dels drets fonamentals.

Llibertat per a tots els pr**** pol*****, per als proce****, per als exi*****.