L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘És la plurinacionalitat, estúpid!’

Aquesta nit comença la campanya. A Catalunya són les novenes eleccions en quatre anys. És veritat que el resultat del dia 10 és incert, però no pel que ens diran durant la campanya (que ens ho sabem de memòria) sinó pel que pugui passar durant la campanya. El que pugui passar a Catalunya, s’entén, perquè tota la vida política espanyola gira al voltant de Catalunya. Un votant espanyol ha d’estar fins al capdamunt que tota l’agenda política estigui segrestada per Catalunya. Però això sí que no és culpa nostra: ja fa dècades que per guanyar vots es fa servir Catalunya. Solucionar el problema no, però fer-la servir sí.

I què pot passar a Catalunya els pròxims deu dies? Bé, per començar els reis d’Espanya s’hi estaran dilluns i dimarts de la setmana que ve: ha transcendit que a l’Hotel Juan Carlos I, a dalt de tot de la Diagonal, a la sortida de Barcelona, blindats per un doble cordó de seguretat que els permetrà anar a peu al Palau de Congressos. Així estem, així està l’estat espanyol a Catalunya.

Però de les últimes hores hi ha un fet més revelador. Ahir es va filtrar que el programa del PSOE no deia res sobre federalisme ni estat plurinacional, i aleshores es va filtrar que el PSC havia forçat el PSOE a posar-ho. Bé, sigui com sigui és millor que un dels dos grans partits espanyols parli de plurinacionalitat que no que no en parli, però per les seves obres els coneixereu, i amb l’excepció de l’intent frustrat de l’època de Zapatero, el federalisme és el follet de Polònia i la plurinacionalitat ni hi és ni se l’espera. Vull dir que els socialistes saben que si avancen en aquesta direcció, a Espanya se’ls mengen.

Ahir mateix Pablo Casado va dir que la plurinacionalitat no existeix, a Europa. I Rivera va tornar a treure la bruixa de la “nació de nacions”. No deuen conèixer l’existència del Regne Unit, on les nacionalitats estan prou reconegudes, o de la República Federal Alemanya, o de Suïssa. El cas és que amb aquesta visió uniformista i castellanocèntrica, la dreta espanyola continua bloquejant qualsevol solució al problema de Catalunya. Seria una solució relativament senzilla: desenvolupar l’article 2 de la Constitució, que diu que Espanya és una nació composta per nacionalitats i regions. I definir quines atribucions corresponen a les nacionalitats, i, sobretot, dir quines són. Però no, a la presó líders polítics i socials, retallada de les llibertats d’expressió i manifestació tancant pàgines com les del Tsunami sota l’acusació de terrorisme, i amenaces a Bèlgica. Ja fa més de 40 anys que va aprovar-se la Constitució i Espanya continua sense voler-se reconèixer tal com és. I per això els problemes continuen tal com eren.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.