L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Partits: no podem perdre més temps'

Avui hi ha a Catalunya 117.00 aturats més que fa un any. La pandèmia ha disparat l’atur al nostre país. Més de mig milió de persones son a les llistes de l’atur, 512.000 per ser exactes, i cal comptar les vora 190.000 que estan en ERTO. 

I el pitjor és que fa anys que estem a la banda baixa de l’atur, perquè la pandèmia va arribar quan tot just començàvem a fer net de la destrossa en l’ocupació que va fer la crisi financera del 2008.

El 2007 l’atur va arribar a baixar a unes 250.000 persones (ja se sap que Espanya i Catalunya tenen un atur molt alt dins Europa, i que n’hi ha d’estructural que no marxa). No és que 250.000 fossin pocs, ni de lluny, però és que és la meitat del que tenim ara, amb més de 600.000 aturats. Lògicament, per a un país de serveis que s’ha desindustrialitzat, la pandèmia ha estat un cop mortal. La nostra economia no ha resistit la desaparició del turisme.

El covid-19 trigarà a desaparèixer de les nostres vides perquè la vacuna s’accelera però no prou. Potser aquest divendres tindrem notícies que “ens donen aire”, però fins a l’estiu la meitat no estarem vacunats. I mentrestant, pel camí, per aquest llarg viatge que ja fa tant temps que dura, van tancant les botigues potser per sempre i van plegant empreses que no poden suportar més la falta d’activitat.

I sí, les infantes Elena i Cristina s’han vacunat, i la sindicatura electoral de l’1 d’Octubre va avui a judici després de més de tres anys, i la Fiscalia reclama que els presos polítics tornin ja a la presó. I cap d’aquestes realitats pot considerar-se menys greu. Però el rellotge corre, falten nou dies perquè es constitueixi el Parlament, i continuem sense acord de govern. Segons el que explica avui Quim Bertomeu, la negociació entre ERC i JxCat per a la investidura ha entrat en una fase de cert estancament. Els dos partits ja porten dues setmanes de converses sense cap avenç concret i ahir es van poder sentir els primers retrets per boca dels republicans. El principal escull ara mateix és que els actuals socis de govern no es posen d’acord en quin rumb ha de seguir el Procés en la pròxima legislatura. 

ERC i la CUP ahir van tornar a celebrar una reunió de la qual van fer bandera, cadascú a la seva manera. Esquerra va emetre un comunicat assegurant que hi ha “avenços notables” en matèria social i la CUP va comparèixer en roda de premsa mostrant menys eufòria però també exhibint la trobada. 

Sabem que ni s’han llançat els plats pel cap els uns als altres ni ningú s’ha aixecat de la taula, i tampoc ningú vol repetició d’eleccions. Però per la banda de Junts consideren que l’estratègia de com ha de continuar el Procés és prioritària, perquè la falta d’unitat d’estratègia en el Govern anterior va ser mortal. I en això estan treballant, en el Procés, mentre les converses entre ERC i la CUP ja han baixat a temes concrets.

Cada dia que passa sense acord és un dia que farà que la recuperació comenci més tard. I aquesta desconnexió de la política sobre la realitat no pot ser. La política és arribar a acords entre gent que no pensa el mateix en nom nostre. 

No pot ser que els partits siguin uns problemes, ells mateixos. No són aquí per ser un problema, sinó una solució.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.