L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'De què parlem quan parlem de la detenció de Josep Costa'

De què estem parlant quan parlem de la detenció i posterior posada en llibertat de l’exvicepresident primer del Parlament Josep Costa? Val la pena que ho recordem, perquè fa tant de temps que la política d’aquest país passa pels jutjats que és fàcil que ens perdem, i fins i tot, que ja no hi donem importància.

Aquest és Josep Costa, ahir, a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a Barcelona. Aparentment, la notícia és que els Mossos els van detenir per ordre de la jutge, perquè havia estat citat a declarar i no s’hi havia volgut presentar. Si algú no es presenta quan el jutge l’ordena és normal que el vagin a detenir. El que passa és que la jutge el va cridar el 15 de setembre i ahir era 27 d’octubre. Ha passat un mes i mig, gairebé. En tot aquest temps, Costa ha agafat un munt d’avions i no ha tingut problemes amb la policia a cap aeroport. Què passava ahir? Que era 27 d’octubre, quart aniversari de la proclamació de la independència. I no hi ha casualitats. La justícia envia un missatge.

Però anem més al fons de l’assumpte. Per què Costa no es volia presentar davant la jutge? Perquè diu que no reconeix la competència del tribunal per jutjar-lo. Algú pot dir "Molt bé, però t’agradi o no t’ha tocat aquest tribunal". I aquí és on cal recuperar l’origen de tot plegat. A Josep Costa el citen a declarar com a membre de la mesa del Parlament de l'anterior legislatura, la que presidia Roger Torrent, per haver permès que el Parlament tramités l’any 2019 diverses resolucions a favor de l’autodeterminació i de la reprovació de la monarquia. És a dir, al Parlament, els polítics no poden aprovar resolucions a favor del dret que Catalunya decideixi si vol ser un estat independent o condemnant la monarquia espanyola. Si no és al Parlament, o al Congrés, on es pot fer això, a Espanya? Si els nostres electes no poden tractar de l’autodeterminació o de la monarquia,  és que tenim una democràcia vigilada, tutelada. I això és inadmissible. Per més que no ens vingui de nou el cas de Josep Costa, és inadmissible.

Perquè, a més a més, de democràcia tutelada en tenim per molt de temps. Que l'hi preguntin a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, no independentista, que ha corregut a retirar l’escó a un diputat de Podem encausat sobreinterpretant una resolució del jutge Marchena, del Tribunal Suprem.

La democràcia continuarà estant tutelada a Espanya. Ja han vist el tipus de pacte a què han arribat PSOE i PP per renovar el TC, el Tribunal Constitucional: hi han posat Concepción Espejel, una magistrada amiga íntima de María Dolores de Cospedal, Concha “de toda la vida”, tan íntima que la van haver d’apartar del cas Gürtel de corrupció que afectava el PP. Hi van posar Enrique Arnaldo, home que està gravat en una conversa dient que maquinava perquè posessin algú afí al PP com a fiscal general de l’Estat, i que ha col·laborat amb la FAES, la fundació d’idees del PP. 

Amb una majoria com aquesta, el Tribunal Constitucional no serà aquell tipus de tribunal de qui tothom espera què resoldrà perquè és un grup de juristes independents que vetllen pels nostres drets. Al contrari, serà un tribunal previsible i, probablement, de part. Si fa uns anys tot era ETA, ara moltes coses són delicte o són inconstitucionals. Això és el que hi ha.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.