L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El paper de Rufián i la plantada de Torra al jutge'

Ahir els deia que el més important que està passant aquesta setmana a Catalunya és la vaga de mestres. Doncs bé, amb el mateix criteri hem de dir que la notícia més important d’ahir és que el conseller Gonzàlez-Cambray va mostrar-se flexible en una de les reivindicacions dels mestres, i no caldrà que apliquin el currículum que es deriva de la Lomloe, la llei de l’Estat, al setembre, sinó que els claustres tindrien més temps per adaptar l'escola als canvis educatius. Els currículums són el que s’ha d’ensenyar, com i com s’ha d’avaluar. Els sindicats han contestat que això és una cortina de fum i Gonzàlez-Cambray és avui un conseller amb problemes perquè el to rígid que ha gastat fins ara demostra que ni ell ni el seu equip van entendre bé quin era l’estat d’ànim dels docents, a qui va fer un pols, i ara veu que li costarà molt de sortir-se’n. 

Un altre dirigent d’Esquerra que va sortir ahir a matisar la posició va ser Gabriel Rufián. “Ahir em vaig expressar amb contundència; demano disculpes si aquesta contundència va molestar a segons qui, però la situació requereix aquesta contundència. Ens estem jugant la credibilitat del moviment independentista, de cap manera ens hem de vincular amb el Kremlin i menys ara”.

És curiós, és tant com dir “Demano disculpes per la contundència però calia la contundència”. No va rectificar els seus atacs a Puigdemont i Alay. Va demanar disculpes per haver-los dit “senyorets” i “aprenents de James Bond”. En fi, el missatge ja està enviat: remarcar que Alay, col·laborador de Puigdemont, va tenir reunions a Rússia. Fins i tot el president Puigdemont ha sortit al pas amb un article a La Vanguardia en què diu que ell s’ha reunit amb molta gent però mai “amb cap dirigent, exdirigent o persona representant de la Federació Russa”.

Mentrestant, Esquerra guarda silenci (si de cas, Esquerra li ha dit a Rufián que ajudi a calmar els ànims i que digui que es va passar amb el to, que ho deixi aquí) i el president Aragonès diu que “la funció d’un president és no contribuir al soroll”, i així fins a la pròxima. Potser no contribuirà al soroll, però aquí ningú contribueix a l’autoritat. Les relacions entre Junts i Esquerra estan tan contaminades que, amb tot el respecte per la gent que hi treballa seriosament i a partir d’uns principis, i amb risc, perquè la repressió no s’atura, tot té un aire de teatre del dolent, de càlcul electoral i de factures pendents en què és gairebé impossible no ja transmetre il·lusió sinó solidesa. I això els afecta a tots dos.

I la que tampoc no transmet solidesa és la justícia espanyola. Avui jutgen el president Torra per no haver tret aquesta pancarta, fora del període electoral. La justícia va requerir el president a treure-la a instància d’Impulso Ciudadano, entitat espanyolista. I què ha decidit el president Torra? Doncs que avui no anirà declarar al judici en contra seva.

Quim Torra: “Em tornen a jutjar, sí, però jo avui no legitimaré aquesta farsa amb la meva presència en el judici. Demano empara als tribunals internacionals perquè els independentistes sabem que no trobarem justícia en els tribunals espanyols, senzillament perquè els tribunals espanyols no tenen en compte els tractats internacionals ni els drets fonamentals universals”.

Torra sap que té a favor els pronunciaments del Consell d’Europa (els que van acabar desencadenant els indults), que considerava legítim manifestar-se a favor de la llibertat dels presos polítics i que ha demanat que s’aturin les causes contra ells. I té a favor la posició de dos magistrats del TC que van dir que en l’anterior judici a Torra, que va acabar amb la inhabilitació, la condemna havia sigut desproporcionada.

Perseguir un president escollit democràticament per posar una pancarta que recorda un article de la Declaració Universal dels Drets Humans s’assembla molt a les detencions que fan a Rússia aquests dies per passejar-se amb un foli en blanc. Per això Torra no hi anirà, ja no li ve d’aquí.

Que petit que és tot això de James Bond i de la pancarta al costat del drama d’Ucraïna. 

Un record per als que ho estan patint. Bon dia.