L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'Ós d'Or per a 'Alcarràs', no en digueu país petit (2)'

Avui la nostra portada és la de les grans ocasions: la directora de cinema Carla Simón fa història a Berlín en guanyar l’Ós d’Or de la Berlinale amb la pel·lícula Alcarràs. Diu avui el nostre enviat especial a Berlín, el Xavi Serra, “que es tracta del premi més important en la història del cinema català, amb el mèrit afegit que és una obra en català ambientada a Alcarràs i que parla dels vincles de les persones amb la terra que treballen”. Així es va viure l’anunci del jurat a la sala d’actes d’Alcarràs. 

Alcarràs, municipi del Segrià, vora 10.000 habitants, alguns dels quals han estat els actors del film premiat a Berlín. Hi ha crítics que diuen que Alcarràs és un “miracle audiovisual que va deixar la crítica en estat de levitació després de veure-la”. 

Quin contrast més fort que en un moment en què l’audiovisual en català pateix la pressió política i econòmica que afavoreix les llengües més parlades a escala mundial, i que va fer que l’any passat només es rodessin 6 pel·lícules en català, una producció pensada, escrita, dirigida i rodada en català s’emporti un dels premis més prestigiosos de la cinematografia internacional.

Mirin: ara fa una setmana, quan Queralt Castellet va guanyar una medalla als Jocs Olímpics, els vaig dir que no som un país petit, i que “la condició humana necessita l'escalfor de la literatura, de les arts plàstiques, de la música, del disseny, del joc, de l’esport. I en la societat de les classificacions en què vivim, quan una esportista guanya una medalla olímpica és com si tot el país pugés per un moment al podi”. Doncs avui podem dir que la llengua catalana de la mà del cinema, tot el país de la mà d’un petit poble del Segrià, i tot el talent del país de la mà de la directora Carla Simón, puja avui al podi. Que els diners i el nombre de parlants d’una llengua són avui limitacions importants per al manteniment d’una indústria, per al negoci, i que d’aquestes limitacions se’n ressent la creació? D’acord. Però de talent no n’anem curts. I com els vaig dir: “Catalunya fa un bon paper en tantes i tantes classificacions convencionals, tot i el fet de no tenir l'avantatge de disposar d’un estat propi”. 

Com ha dit Carla Simón a l’ARA: “Quan fas les coses des de dins i confies que allò que vols explicar té sentit, passen coses màgiques”. 

Que passin coses màgiques no vol dir que aquest triomf hagi aparegut així, només fent espetegar els dits: Simón ha estudiat aquí i a l’estranger, ja va impactar el jurat de Berlín amb el film Estiu 1993 i va veure fins a 9.000 persones en el càsting d’Alcarràs. La màgia cal ajudar-la amb talent i amb esforç.

Un últim apunt, que no és menor. Passada la primera hora d’alegria, no perdem de vista la història que explica Alcarràs. En paraules de Carla Simón: “Aquest premi és per a la gent que cultiva la terra”. “El dedico a les petites famílies de pagesos que cultiven la terra per portar el menjar a taula, un estil de vida que avui és una forma de resistència”.  I explicava que molts pagesos, amb mal al cor, no poden aconsellar als seus fills que continuïn llaurant la mateixa terra que ells perquè no s’hi guanyaran la vida. Simón ha anat a posar el focus, literalment, en una història universal: la de la ceguesa d’una societat que maltracta aquells que l’alimenten.  Que l’orgull del matí no es faci perdre de vista el missatge de la pel·lícula, el triomf de la qual ens ha emocionat.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.