L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'One love o samarretes grogues: el poder de prohibir símbols de llibertat'

A aquestes altures tothom està al cas d’aquesta gran comèdia que porta per títol Mundial de Futbol de Qatar. 

Tothom està al cas que Qatar va comprar el Mundial i que la FIFA es va deixar comprar. El va comprar perquè aquest emirat més petit que la província de Lleida es pot pagar això i molt més. És el primer exportador de gas natural del món. Sense anar més lluny, ahir va tancar un acord per subministrar gas natural a la Xina per als pròxims 27 anys.

O sigui que podem lamentar, però no estranyar-nos gaire, que morissin centenars, potser milers, de treballadors construint set estadis que han costat 200.000 milions de dòlars per a un mes de competició, estadis on l’aire condicionat va a tota màquina. 

Qatar ha comprat el Mundial, i quan tu ets propietari d’una cosa, en fas el que vols. 

Per això, la FIFA va amenaçar amb ensenyar una targeta groga als capitans que gosessin portar un braçalet amb la inscripció “One love” i l'arc de Sant Martí. I els capitans de les seleccions que van jugar ahir van decidir no portar el braçalet per no haver de pagar la penyora. 

Notin que el braçalet diu “un amor”, no diu “visca la guerra”. Però està prohibit fer defensa de l’amor. La mateixa FIFA que s'omple la boca amb la paraula respecte i que demana que diguem no al racisme, prohibeix una defensa dels drets dels homosexuals per no incomodar l’emir de Qatar. D’això se’n diu valors a la carta.

Esclar que no cal anar a Qatar perquè es prohibeixin símbols de llibertat en un camp de futbol. A Espanya, la policia va fer retirar samarretes grogues a la final de Copa que el Barça va jugar a Madrid el 2018. I la UEFA volia multar el Barça per ensenyar estelades al Camp Nou. Tenir el poder significa, entre altres privilegis, el de dir quins valors són correctes i quins estan proscrits.

En canvi, els que van donar una lliçó de coratge van els jugadors de l’Iran, que van sentir el seu himne, però no el van cantar en protesta per la repressió que ha seguit la protesta pels vels de les dones que ja fa dos mesos que dura, i que va molt més enllà dels vels: és la protesta contra un règim escleròtic com el dels aiatol·làs, que fa 43 anys que governen.

No es perdin avui la contraportada de la Carme Colomina, que explica molt bé que l’eslògan “Dona, vida, llibertat” d’aquests dos mesos i retrata la desconnexió que hi ha entre el règim ultraconservador i immobilista i una part cada cop més gran de la societat, empobrida per la inflació del 43% i l’atur juvenil disparat. Els jugadors de l’Iran han estat valents perquè s’exposen a represàlies.

El Mundial de Qatar, doncs, ens ha posat davant les contradiccions nostres de cada dia: comprem gas a Rússia, comprem de tot barat a la Xina, posem murs a les fronteres, peguem a la gent per votar el seu futur mentre diem, com Pedro Sánchez ahir, que cal deixar que els ucraïnesos decideixin lliurement el seu futur. 

Però potser el més obscè que s'ha fet al Mundial és que en un món ple de càmeres i de pantalles, on és difícil amagar res a l’escrutini general, el poder ha decidit exhibir-se provocadorament. Sí, ens hem comprat un Mundial, i si volem prohibir els missatges de “One love” els prohibim, què passa?

Bon dia.