L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Nou govern: Esquerra obre el compàs i abaixa una marxa'

Catalunya ja té nou Govern. A les nou del matí, els nous consellers del Govern han promès els seus càrrecs i tot seguit s’ha reunit el nou consell executiu de la Generalitat. El Govern manté la paritat amb set conselleres i set consellers –més el president–, i té una mitjana de 50 anys, dos anys més que fins ara.

Pere Aragonès ha dedicat un breu agraïment a Puigneró i als consellers sortints de Junts, que eren presents, i acte seguit ha cridat un per un els nous consellers. I això ens ha permès veure la imatge d’Aragonès llegint-li la fórmula de la promesa a Joaquim Nadal, que quan Aragonès va néixer, el 1982, ja feia tres anys que era alcalde de Girona. 

La presència al nou Govern de Nadal, Campuzano i Ubasart explica de forma eloqüent que Esquerra dona per descomptat el seu independentisme, però s’ha decidit a jugar tan fort com pugui en el terreny central de la política catalana arribant fins als límits d’altres tradicions polítiques del federalisme, l’autonomisme i els partits que posen l’eix social per davant del nacional, que és tant com dir que no troben prioritari augmentar el poder polític de Catalunya. Aragonès ha posat paraules a la doctrina del gradualisme d’Esquerra quan ha demanat als nous consellers que busquin els grans consensos: "Us deveu a la Catalunya sencera, al país sencer, a tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya. En totes i cadascuna de les decisions que adopteu en el vostre dia a dia, partiu sempre de la necessitat d'enfortir la cohesió de la nostra societat i busqueu sempre les respostes als vostres dubtes en els grans consensos que existeixen a la societat catalana. Pensem en tots aquells punts de trobada que enforteixen i aglutinen el nostre país, amb propostes en què se sent inclosa i representada l'àmplia majoria de la nostra societat".

L’acte ha acabat amb un visca Catalunya i visca la llibertat i la interpretació de l’himne nacional. 

Junts va decidir abandonar el Govern, i com que en política tot l’espai que deixis tu l’ocuparà algú altre, Esquerra ho ha aprofitat perquè tothom vegi que ha fet un canvi de marxa, en termes de camí de la independència ha baixat una marxa, en una mena de “si vols anar lluny, ves-hi acompanyat”. De forma que Esquerra ha pretès fer el més semblant a un canvi de socis sense fer-lo, perquè el govern és monocolor amb independents, entre altres coses perquè per interessos purament electorals i ferides de l’empresonament, Junqueras ha vetat els pactes amb el PSC, llunyanament representat al Govern per Nadal. 

En el terreny de l’acció política, aquest nou Govern arrenca amb la debilitat estructural de la falta de suports al Parlament, i amb la urgència de resoldre l’aprovació de la llei més important de l’any, la dels pressupostos, si Junts no vol donar els vots a Esquerra i Esquerra no vol els vots del PSC. 

En aquest sentit, ahir vam tenir un avançament del llenguatge que podem arribar a sentir entre Esquerra i Junts. Borràs parla de govern il·legítim i la consellera Vilagrà contesta que aquest és el llenguatge que fa servir Vox al Congrés.

El més probable és que aquest Govern aguanti segur fins al maig, quan hi haurà les eleccions municipals, i que arribi fins a les eleccions espanyoles, inicialment previstes per a finals de l’any que ve. Però ja ho veurem, perquè això és parlar a més d’un any vista, i això, tal com estan el món i Catalunya, és molt de temps.

Bon dia.