L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Què és el que no es pot creure, ministra?'

Espanya sempre ensopega amb la seva pròpia identitat. Com que no acaba d’acceptar-se tal com és, plurinacional, i com que no resol aquest problema de fons (perquè en el fons, als governs del PSOE i del PP tant se’ls en dona) després es troba que té problemes. Per exemple de governabilitat. 

Que l'hi preguntin al govern de Pedro Sánchez, que aquests dies està intentant tancar els acords necessaris perquè li aprovin els pressupostos. La votació tindrà lloc dijous de la setmana que ve. I què passa? Doncs que no té els vots ni d’Esquerra, ni de Junts. Els d’Esquerra són bàsics, perquè són 13, i si no els té no li surten els números. I per què no li surten? Per dues raons. Perquè el govern espanyol no ha complert l'execució prevista dels pressupostos d’aquest any (és allò que ja els vam dir que el primer semestre d’aquest 2021 només se n'ha executat un 13%), i perquè el govern espanyol fa el ronso amb la inclusió del català a la llei de l'audiovisual. 

Ja saben com va: la Unió Europea diu que un percentatge del contingut de les plataformes televisives ha de ser europeu, cada estat fa la seva llei i l’espanyola diu que els continguts, doblat o produïts, seran en castellà "o" en les altres llengües (“altres llengües”). La reclamació catalana és que digui “i" les altres llengües, o sigui que tan obligatori com ho és el castellà ho sigui el català. 

El ministre Iceta ha fet declaracions dient que sí, que només faltaria, que la Constitució diu que les altres llengües seran objecte d’especial protecció i que la llei seguirà aquest mandat constitucional. Segur?

Ahir, a TVE, van entrevistar la ministra portaveu, Isabel Rodríguez. I li van preguntar per la qüestió. No s’ho perdin:

El periodista pregunta: "Els 13 diputats d'ERC són capitals per a l'aprovació dels pressupostos. Avui han fet una petició concreta perquè es mulli i s'impliqui en el fet que les plataformes digitals tinguin un mínim de reproducció de pel·lícules doblades al català. Vostè com ho veu?" I la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, respon: "Doncs important. És una llei que s'està treballant al govern, però no em puc creure que una força política com ERC, amb el que representa, pugui lligar una cosa tan important com els pressupostos generals de l'Estat, que, com els dic, incorporen aquesta injecció de pressupost per a les grans transformacions, a aquesta reclamació. I em sembla molt lloable i està molt bé, perquè també està protegint la seva llengua, la seva cultura, per suposat, ho respectem. Nosaltres som un govern respectuós amb la diversitat, curós amb les llengües cooficials de l'Estat i per tant podem estudiar el plantejament. Però insisteixo, els pressupostos generals de l'Estat són molt més per al país en el seu conjunt i també són una oportunitat per a Catalunya".

“No me lo puedo creer”. Què és el que no es pot creure? La ministra d’un govern progressista que diu que és respectuosa amb la diversitat afirma que no es pot creure que un partit català posi el català davant de tot a l’hora de negociar els pressupostos. És d’una insensibilitat política total, i això que és la ministra de Política Territorial. Però vostè on ha viscut tots aquests anys? Què entén vostè per “especial protecció”? I encara una altra pregunta: què és el que impedeix al govern espanyol atendre aquesta reclamació tan justa i tan constitucional, d’altra banda? Que és que té por de molestar les plataformes? O és que tant se li’n donen el català, el gallec i el basc?

I una derivada final: si en això tan lògic i senzill del català a les plataformes, a la ministra li surt el José Bono que porta a dins, com podem creure’ns que la taula de diàleg avançarà en qüestions molt més importants? 

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.