L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Netflix, la Moncloa i altres misèries, comentades a partir d'Oriol Bohigas'

Hi ha persones que aixequen el llistó de la vida d’un país. Gent que millora els temps de conversa i augmenta el nivell de les seves ambicions. Era el cas d'Oriol Bohigas, i dic era perquè ha mort aquesta nit, als 95 anys. Amb el record de Bohigas és més fàcil entomar algunes de les misèries del dia, i això és el que ara farem. Avui encara estem colpits per la mort d’una família que vivia ocupant uns baixos comercials a Barcelona. Vivien de la ferralla. L’Ajuntament els donava menjar, atenció mèdica i fins i tot escola per al nen de tres anys. Però diu que, amb la llei a la mà, no els podia treure d’allà perquè la solució que els haurien donat hauria estat pitjor. Com és possible que ens conformem amb la nebulosa legal i no solucionem problemes que sabem que existeixen perquè els tenim identificats? Respon Bohigas, que va ser en aquest plató el 2014: “Mentre tots els valors culturals i polítics estiguin tant al servei dels problemes purament econòmics, els problemes de mercantilització, hi ha molts problemes que no tenen solució. No resoldrem els problemes dels tramvies i autobusos si no resolem l'estructura del consum i de la producció en aquesta societat.”

Una altra misèria del dia. El govern espanyol diu ara que les quotes de català a les plataformes de televisió només es poden aplicar a les plataformes espanyoles, no pas a Netflix o HBO, posem per cas. Quina presa de pèl és aquesta? Bé, la de sempre. Amb el català, la presa de pèl de l’Estat de sempre. Ara Esquerra amenaça amb no votar els pressupostos si el 6% que va pactar no és per a totes les plataformes. ¿El govern espanyol va enganyar Esquerra? Sembla que Esquerra va anar amb el lliri a la mà? És evident.  

En tot cas, ja n’hi ha prou que el català sigui sempre una quota, un problema legal, una excepció. I sobretot, ja n’hi ha prou que l’estat espanyol incompleixi cada dia de la seva vida l’obligació constitucional que té de protegir-lo. Oriol Bohigas, ¿li molesta l’omnipresència dels partits? "Molt. Sobretot l'omnipresència en problemes equivocats".

Haver de resoldre la presència del català a les plataformes amb l’ajuda del govern espanyol és com voler serrar una fusta amb un martell. En qüestió del català, l’estat espanyol sempre és l’eina equivocada. Com vols que t’ajudi a ser a les plataformes el que t'impedeix ser al Congrés o al Parlament Europeu?

Avui l’ARA va ple del llegat de Bohigas en aquestes pàgines liderades pel nostre director adjunt, Ignasi Aragay. En destaca el que escriu el que va ser conseller de Cultura, Ferran Mascarell: “La cultura et deu moltes coses. La convicció que una societat culta és una societat més justa, també més prospera o, per què no, també més divertida. Has fet avançar el país. Sempre dic que per fer política cal pensar, perquè sense pensament –sense pensament pensat– no hi ha bon projecte. En un país políticament normalitzat hauries pogut ser un bon president o un bon alcalde de Barcelona. Aquí no. El sistema institucional provoca fugues de talent polític. Si la cultura és aquella totalitat complexa que inclou coneixements, creences, art, moral, dret i costums, tu ets un dels homes més cultes i creatius que he conegut. Moltes gràcies, Oriol”.

Una abraçada a Bet Galí, la dona d’Oriol Bohigas, i un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.