L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Ha estat un punt d'inflexió / Hi haurà acord quan hi hagi acord"

Posem que vostè va anar a votar el 14 de febrer un partit independentista i ho va fer sense gaire entusiasme, perquè no s’explica que, havent-hi presos i exiliats, els partits dels presos i dels exiliats no només tinguin una estratègia compartida sinó que es facin la traveta. Però, tot i així, van anar a votar com un deure personal perquè li quedés clar a Espanya i al món que l’independentisme una altra cosa no guanyarà, però eleccions sí. I potser cada dia que passa vostè deu entendre menys per què aquell 52% no ens transforma en un govern de la Generalitat. 

I, de fet, cada dia que passa sembla que la incompatibilitat entre Esquerra i Junts augmenta. Ni tan sols ahir, quan es tractava de dir en quin punt som de la negociació, Vilalta i Artadi eren capaces de parlar el mateix llenguatge.

— Vilalta: Aquest cap de setmana ha sigut un punt d'inflexió.

— Artadi: Tampoc se'ns ha traslladat sensacions de punt d'inflexió.

— Vilata: Estem en disposició, de forma breu, de poder materialitzar el suport del 52%.

— Artadi: Hi haurà acord quan hi hagi acord.

— Vilalta: El que veiem és que hi ha un canvi de tendència.

— Artadi: No hi ha hagut un abans i un després de l'1 de maig.

— Vilalta: En les hores que venen podríem avançar en aquest principi d'acord.

Artadi: L'única data límit és el 26 de maig.

Aragonès va dir a l’ARA: “Si l'1 de maig no hi ha acord haurem d'explorar vies alternatives amb Junts", però som a 4 de maig i Esquerra no està explorant vies alternatives amb Junts sinó que hi continua intentant pactar un govern. I no només això, sinó que ahir Junts va anunciar que sotmetrà l’acord a què arribi amb Esquerra a les bases del partit. A Esquerra no s’ho acaben i es pregunten per què ho diu Junts ara i no al principi de la negociació. Resposta òbvia: per posar més pressió a Esquerra, perquè miri de complaure més Junts, perquè ja se sap que les bases dels partits acostumen a ser més exigents que les cúpules. Esquerra ha ensopegat amb la seva pròpia tàctica, la d'anunciar que l’1 de maig és un data fronterera, fins al punt que Aragonès no va anar als actes del Dia del Treball perquè va a anar Lledoners, però va sortir de la reunió constatant que hi ha “un punt d’inflexió” que després Junts nega. Que aquest és un altre tema: les eleccions havien de servir per posar el marcador a zero entre els dos partits, però Junts és qui porta la davantera en el ritme i la marxa de les negociacions a base de fer-li gastar a Esquerra molta paciència. Esquerra s’empassa tots els gripaus amb cohesió interna. Sembla com si Junts, alliberat d’investir de president un dels seus, es dediqués ara a fer-li a Esquerra tot el que sempre ha lamentat que Esquerra i la CUP li van fer a ella o al seu anterior espai polític, el PDECat.

Com acabarà això? El més probable és, encara, que hi hagi acord. Hi ha molta gent a Junts que el vol. Ningú pot assegurar que no formar govern ara no li passaria factura electoral a Junts més endavant. I, alhora, vol que l’Estat senti l'alè d’una unilateralitat al clatell, que formar govern a Catalunya no sigui entès a Espanya i al món com a carpeta tancada i la taula de diàleg ja anirà fent, i Esquerra va pactant amb les esquerres espanyoles.  

¿Volien aquest 52% per als partits independentistes? Sí, però també volien l’hegemonia política a Catalunya i Junts volia protegir la figura de Puigdemont. I per això som on som.

El nostre reconeixement pels que treballen a primera línia del covid-19, un record pels que pateixen, pels presos polítics, pels exiliats, i que tinguem un bon dia.