L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Ministra, una altra presa de pèl de "pluja de milions" no, sisplau'

La ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, i exalcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez ha anunciat aquest divendres una inversió de 3.000 milions a Catalunya als pressupostos del 2022. 

En un altre fòrum va dir: "Volem que Catalunya torni a ser el motor de la transformació que aquest país necessita i que recuperi el múscul industrial, la capacitat exportadora, la força empresarial i la riquesa social". I bla, bla, bla. Amb tota cordialitat, ministra Sánchez, però molt “bla, bla, bla”.

I vostè que té 45 anys, és catalana i de Gavà, sap de què parlo i per què l'hi dic. Sense anar més lluny, quan vostè va néixer Gavà tenia menys de 30.000 habitants. Ara en té 47.000. L'entorn metropolità de Barcelona ha crescut enormement i, en canvi, el servei de Rodalies no ha crescut i és pèssim. Vostè va néixer el 1975, l’any de l'última ampliació de Rodalies a Catalunya. Vostè ja era regidora de l’Ajuntament quan el fenomenal caos al servei de Rodalies de Renfe a causa de les obres de l'entrada dels trens d’alta velocitat a l'Hospitalet va tallar tres línies de trens entre Gavà i Sants.

I vostè segur que recorda una informació de fa deu dies: segons les dades del primer semestre d'aquest any del ministeri d'Hisenda, Catalunya només ha rebut el 10,7% del total invertit per l'administració central i el seu sector públic, malgrat que hi viu el 16,4% de la població. 

O sigui que si ja costa creure’ls quan prometen inversions, encara costa més creure que la inversió s'executarà. Esclar que, com diuen en anglès, si algú t’enganya, vergonya per a ell. Si algú t'enganya dues vegades, vergonya per a tu. Vull dir que els partits catalans, Esquerra i el PDECat, o Junts o Convergència, haurien hagut de ser més exigents en la negociació dels pressupostos. Sisplau, no ens vinguin amb la pluja de milions i diguin de quina manera pensen garantir-ne l'execució.

Si parlem de Rodalies, el moment és molt important. Hem passat uns dies horribles amb la vaga salvatge de maquinistes que no volen que els traspassin a la Generalitat. I no sé si se n’han sortit, perquè divendres, quan van desconvocar la vaga, presumien que Renfe els havia donat garanties que el traspàs no estava sobre la taula. La Generalitat diu que sí, i recorda que els maquinistes ni perdrien sou, ni mobilitat interna dins l’empresa, ni mobilitat geogràfica, i que si algú no volgués treballar a Catalunya se’n podria anar a qualsevol punt d’Espanya. 

És que, a més, això de Rodalies fa molts anys que s’arrossega. El 2009 va començar el traspàs a la Generalitat, que, com aquell qui diu, només pot decidir els horaris. Però la Generalitat no té ni els trens, ni el personal, ni les vies, ni les catenàries, ni les estacions. Ja em diran. Ara la Generalitat diu que no vol que l’operador sigui Renfe, i no vol renovar el contracte programa, com ha fet sempre des del 2009, perquè ja seria una presa de pèl. Els hi diré d’una altra manera. Això, a Madrid, no passa. I té tot el sentit que un servei de proximitat com és el de Rodalies estigui dirigit per l’administració més pròxima, que és la Generalitat.

A Catalunya som molt conscients d'aquest problema perquè el patim, perquè és un atemptat gairebé diari a la mobilitat i al temps de vida dels treballadors i al medi ambient, perquè, esclar, la gent agafa el cotxe. Miri, ministra, si som conscients que vostè ja era regidora de Gavà el desembre de 2007, ara farà catorze anys, quan 200.000 persones van sortir als carrers de Barcelona i es van manifestar sota el lema: “Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures!" 

El manifest del 2007 criticava l'estat de les infraestructures ferroviàries i viàries de Catalunya atribuït a la falta d'inversió dels successius governs d'Espanya. També recollia una petició expressa perquè les xarxes de transport fossin traspassades a la Generalitat. Desembre del 2007. Un veu aquest lema i no sap si li provoca més nostàlgia o més mal humor. 

Ministra, la pluja de milions està molt bé, però traspassin la integritat del servei de Rodalies i compleixin les inversions.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.