L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Prenem-nos la mascareta seriosament'

Recordaran que quan Barcelona i Lleida van passar en qüestió d’hores de la tercera fase a la nova normalitat o a la represa, i a tot Catalunya es va acabar el malson dels confinaments, la consellera Vergés va dir allò de “ara es pot fer de tot”. Va ser com si ens obrissin la porta de la gàbia. Aquell dia vam dir que després d’haver hagut d’anar a mirar al BOE si podíem fer qualsevol cosa, aquell “podem fer de tot" ens agafava un pèl desentrenats de responsabilitat i de sentit comú.

Però tot portava cap a unes llibertats reestrenades: s’obrien els bars, tornaven els turistes, podíem tornar a agafar avions. Ens advertien del perill de rebrots però la realitat era que estàvem tornant a la normalitat.

Avui, en aquestes hores, el missatge del Govern està sent un altre: la mascareta serà obligatòria sempre, tant si hi ha distància com si no n’hi ha. Què ha passat pel mig? El brot del Segrià. I la por a un augment de casos que torni a posar en risc la capacitat del sistema sanitari.

Segons els experts, el rebrot de Lleida s’explica, en bona mesura, per l’arribada de temporers que van a collir-hi la fruita. Sovint són persones pobres, a vegades sense papers, que dormen on poden, que no sempre tenen a l’abast una aixeta per fer una cosa tan bàsica en la prevenció del virus com rentar-se les mans. Al Segrià hem vist una situació semblant a la que s’ha donat a Singapur, país petit, ric, sota control, però que va tenir un rebrot ja fa mesos originat a les barraques on dormen els treballadors indis de la construcció. Més gent en poc espai i justos de mesures sanitàries és igual a augment de transmissió del virus. Em diuen des de Lleida: qualsevol els podia veure baixar de l’autobús, sense mascareta, sense distàncies, assedegats, entrant al súper a comprar una ampolla d’aigua.

És clar que per l’escletxa cada cop més grossa de la pobresa se’ns ha escapat un rebrot que ara ens amenaça a tots, fins al punt que el Segrià està confinat.

Dos punts sobre això: hi ha unes responsabilitats immediates dels que no ho van veure a venir, però hi ha una responsabilitat prèvia, de l’Estat, que obliga milers de persones a viure en una roda sense fi: no poden tenir papers per treballar perquè no tenen permís de residència i no tenen permís de residència perquè no poden treballar.

Ara parlem dels temporers, però qualsevol dia el brot es detectarà a altres espais. Tot això és molt pesat, i continuarà sent-ho perquè, anant bé, en tenim per deu mesos, fins que ens puguem vacunar. Prenem-nos seriosament l’obligació de la mascareta. Aquesta protecció a la boca i al nas és el nou perímetre de confinament individual.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.