L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Tot el malestar concentrat'

Aquests dies estem topant amb totes les realitats concentrades alhora: el dret a la protesta, l’empresonament d’un raper, la mala praxi policial, la violència contra la policia, la formació d’un govern, la pandèmia, la destrossa social que està fent la pandèmia, l’horitzó vital dels joves i el plet polític entre Catalunya i Espanya.

Tot això s’ha trobat als carrers de Barcelona, Girona i Lleida aquestes dues últimes nits.

I tot això costa molt de pair de cop. Intentem-ho.

Les expressions de ràbia i d’odi tenen una posada en escena irracional: per què s’ha de cremar la moto o la bicicleta d'algú? O el contenidor que és de tothom? L'origen de la protesta és racional: una bona part d’aquesta societat no s’empassa que s’enviï algú a la presó per la lletra d’una cançó (per més dolenta que sigui o per més en desacord que s’hi pugui estar). Sobretot quan el braç de la justícia és molt lent per castigar altres lletres o actes que a la vista de qualsevol només poden ser considerats delictes d’odi i apologies del feixisme.

I com que una bona part de la societat no s’ho empassa, protesta. Abans d’ahir parlava amb un ciutadà honrat, que paga els seus impostos, que es va manifestar contra Hasél, que es va passar el diumenge fent de vocal d’una mesa electoral. Gent que creu en el sistema i, perquè hi creu, el vol més just. I que quan surt al carrer a protestar, surten ell i la seva circumstància, la seva experiència, les seves conviccions. I això es pot dir record de l’1 d’Octubre, record de les protestes d'Urquinaona, precarietat laboral, atur, ERTO, antifeixisme, i totes les petites ràbies acumulades en aquest any de restriccions socials, de negocis i botigues tancades per la pandèmia.

I també hi ha els que volen la violència. Són molt pocs, però fan molt de mal, i volen la violència perquè després podran justificar les seves accions en les detencions que vindran.

A sobre, una noia ha perdut un ull en el que gairebé amb total seguretat haurà sigut una ferida provocada pel tret d’un policia. Plou sobre mullat. Mira que el major Trapero, a l’estudi de l’ARA, ens explicava el 2017 fins a quin punt els Mossos van entendre el rebuig de la societat a les pilotes de goma, i com no podia ser que cada desplegament de la Brimo acabés als jutjats amb policies imputats per lesions. Doncs no, fins i tot en això hem tornat a ensopegar dolorosament.

Per acabar-ho d’arreglar, en una declaració d’una frivolitat política lamentable, Pedro Sánchez compara Vox i Junts per Catalunya. Trobo que el ministre Iceta o l’exministre Illa l’informen bé sobre quins arguments polítics poden ser millors pel debat sobre Catalunya. Amb un PSOE així, qui necessita el PP o Ciutadans? Perquè  Sánchez ho diu, només, per fer més difícil a Esquerra no pactar amb el PSC i pactar amb Junts. Tacticisme lamentable, en un moment en què els responsables polítics han de contribuir amb fets i amb paraules a asserenar els ànims. 

I després tenim la formació del govern a Catalunya. A Pere Aragonès l’atac a la comissaria de Vic l’ha agafat negociant amb la CUP. Hauria sigut magnífic veure’l a Vic dient que condemnava l’atac contra la policia de Catalunya.

Hem de tirar endavant com a societat i esperem de la formació del govern la rapidesa, la serietat i l’eficàcia que fins ara no hem vist. En aquest sentit, els recomanem l’entrevista a Jordi Sànchez, feta per Gerard Pruna.

¿Temen que ERC pugui tenir la temptació d’intentar un govern sense vostès?

— No tinc aquesta sensació. En qualsevol cas, és ERC qui ha de decidir l’estratègia per construir una majoria.

¿Vostè manté la interlocució amb el govern espanyol?

— Sí. Hi ha interlocució amb alts membres del govern espanyol. 

¿I el fan ser optimista sobre el diàleg?

— No tinc en aquests moments prou elements per a l’optimisme.

Negociació política, diàleg, pacte, responsabilitat de tothom, horitzó social per a tothom. Justícia, en definitiva, per poder-nos-en sortir.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.