L'anàlisi d'Antoni Bassas: "La llum s'apujarà un 25% i no sortirem al carrer?"

Avui és el dia en què pagarem més cara la llum en tota la història. L’agost del 2021 haurà sigut el mes amb la llum més cara de la història. El preu a què paguem l’electricitat (i la benzina) s’ha apujat tant, que ha arrossegat la inflació i s’ha enfilat fins al 3,3%.

És la inflació mensual més alta dels últims nou anys. O sigui, que des del 2012 els preus no s’apujaven tant en un mes concret. I que a l’agost hàgim batut un rècord no vol dir que el preu no torni a pujar ara al setembre o els mesos vinents. Amb un agreujant: no es tracta només que paguem més cara la llum, sinó que si els sous i les pensions van lligats a la inflació, amb una pujada com aquesta tots serem més pobres i encara costarà més pagar les pensions o el sou dels funcionaris i que les nostres empreses exportadores produeixin mercaderies a preus competitius.

És clar, doncs, que el preu de la llum és estratègic, perquè determina el preu de molts altres béns i serveis i té la capacitat d’influir en tot el cicle de l’economia.

La situació és tan urgent, que ahir va comparèixer oficialment al Congrés la ministra de Transició Ecològica espanyola, Teresa Ribera. Amb tothom del sector de l’energia amb qui he parlat m’ha dit que Teresa Ribera és una política preparada per al càrrec. Pensin que el 2004, ja fa disset anys, era la directora de l’Oficina pel Canvi Climàtic espanyola i que ha ocupat càrrecs internacionals en el camp del desenvolupament sostenible. Sap de què parla i no s’amaga, com ho prova el fet que ahir va comparèixer a petició pròpia. Però la seva compareixença va resultar decebedora. Va durar més de tres hores i mitja i es pot resumir així: el govern espanyol no pot abaixar el preu de la llum perquè depèn de lleis europees i farem una comissió al Congrés per estudiar el tema.

Certament, la norma és europea, però Espanya és un dels països de la Unió (o el primer) on els costos de producció de l’energia més els acaba pagant directament el consumidor. I el cas és que la ministra Ribera va admetre que el rebut de la tarifa regulada s’apujarà un 25% aquest any.

Avui, a l’editorial de l’ARA, ja diem que entendre com funciona el mercat energètic és molt complicat (excepte el resultat final, que és molt fàcil d’entendre: al final paga vostè). Però expliquem un abús típic de les elèctriques: la llum es pot fabricar amb energia nuclear, amb l’aigua dels pantans, amb el vent, amb el sol o amb el gas. Cada font d'energia té un preu segons el seu cost de funcionament, la demanda dels consumidors i també el grau de contaminació que genera. Com més contamina, més cara és. Quan hi ha molta demanda, primer entren les energies més netes i a mesura que n'hi ha més necessitat, les més contaminants. Però al final el preu que compta és el de l'última que hi ha entrat, que sempre és la més cara. Per això es donen aquestes pujades tan importants. Les elèctriques s'estan beneficiant, i molt, d'aquest sistema, perquè tenen el que es coneix com a "beneficis caiguts del cel", és a dir, que cobren algunes energies netes a preu de brutes i la diferència se la queden elles. El que es produeix amb vent o amb l’aigua dels pantans s’acaba cobrant a preu de gas. I la fan, aquesta trampa. Produeixen més energia hidroelèctrica de la que seria sostenible per als pantans i les conques hídriques per poder-la cobrar al preu més alt (avui esmentem a l’ARA el cas d'Iberdrola). O sigui, buiden pantans perquè saben que aquella llum la podran cobrar al preu més alt.  

Per això, ahir, la ministra va dir, referint-se a la pràctica d'abaixar el cabal dels rius al mínim:

Sí, en un món ideal l’empatia social cotitzaria a borsa, però les cotitzacions acostumen a dependre dels beneficis o de les expectatives de beneficis, i no sempre tenen a veure amb comportaments ètics.

Mirin, el sector energètic és a Espanya un poder a l’ombra, com ho proven que tres presidents del govern –Calvo Sotelo, Felipe González i Aznar– acabessin al consell d’administració d’una energètica i, rere seu, un munt de ministres i secretaris d’estat. I aquestes portes giratòries ja expliquen quin poc interès han tingut els governs del PP i del PSOE per vigilar-ne els excessos. L’economista Miquel Puig ho explica avui en un article a les nostres pàgines: la regulació del preu de la llum, essencialment amb la llei de Josep Piqué del 1997 (aleshores ministre d’Indústria i Energia), s’assenta sobre el principi absurd que les empreses elèctriques poden regular el preu elles soles. Una frase d’aquella llei ho deixa clar: “No es considera necessari que l’Estat es reservi l’exercici de cap de les activitats que integren el subministrament elèctric. Així, s’abandona la noció de servei públic”. Entre altres coses, l’electricitat va cara perquè ens hem cregut les fantasies del neoliberalisme.

Així les coses, ¿el preu de la llum s’apujarà un 25% i no sortirem al carrer? On son els sindicats i les patronals? 

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.