L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Espanya-Kosovo, ridícul en majúscules"

Aquesta anàlisi d’avui va sobre el que arriba a fer l’estat espanyol condicionat pel moviment per la independència que hi ha a Catalunya. Ahir hi va haver un partit de futbol internacional, un partit normal i corrent, de classificació per al pròxim Mundial, entre la selecció espanyola i la d’un altre país. Però no va ser un partit normal i corrent, perquè aquest país no està oficialment reconegut per Espanya. Es tracta de Kosovo.

Espanya no reconeix Kosovo perquè es va separar unilateralment de Sèrbia el 2008, amb el suport dels Estats Units i la majoria de països de la Unió Europea. I de separacions per la via d’una majoria parlamentària Espanya no en vol ni sentir a parlar. 

I per això, com que Espanya no reconeix Kosovo però no pot evitar haver-s’hi d’enfrontar en competicions esportives, tot el que va rodejar el partit va ser ridícul. No van tenir més remei que hissar la bandera de Kosovo al pal més alt de l’estadi (jugaven a Sevilla), però als marcadors no van posar l’escut del país sinó el de la federació kosovar de futbol. Quan van sonar els himnes, la megafonia els va presentar com “els himnes del partit”. Quan van cantar les alineacions van cantar les d’Espanya i les de “l’equip de Kosovo”, i en un extrem insuperable, al marcador de Televisió Espanyola hi posava l’abreviatura d’Espanya, ESP, en majúsucles i la de Kosovo, kos, en minúscules. El locutor no es va referir mai a Kosovo sinó a “l’equip de la federació de futbol de Kosovo”. 

Espanya en majúscules i Kosovo en minúscules. És molt ridícul. És negar de la realitat. Kosovo existeix (existeix fins al punt que has acceptat de jugar-hi), però com que tu et tapes els ulls, com els nens, i dius que no la veus, li poses el nom en minúscula. Recorda les èpoques en què Franco feia jugar la selecció espanyola a tocar de Gibraltar per molestar els anglesos. I tot aquest ridícul el fan per Catalunya. Els explicaré el cas. Quan França va reconèixer Kosovo, Andorra va tenir un problema, perquè no volia quedar malament amb Madrid. Normalment a Andorra li va molt bé que Espanya i França tinguin la mateix posició en qüestions exteriors, però aquest ja no va ser el cas. Doncs bé, quan Andorra va fer el pas i també va reconèixer Kosovo, Madrid es va enfilar per les parets i el cap de la diplomàcia espanyola de l’època, el socialista Moratinos, va parlar amb les Valls en to un molt poc amistós. 

Espanya està molt sola en no reconèixer Kosovo. Aquí tenen el mapa: 

Dins la Unió Europea no reconeixen Kosovo les següents superpotències: Xipre, Grècia, Romania, Eslovàquia i Espanya. Ni Rússia ni la Xina tampoc no la reconeixen, però Kosovo ja fa temps que ha expressat la seva intenció d’entrar a la Unió Europea i fins i tot manté diàlegs amb Sèrbia, de qui es va separar, i és qüestió de temps, perquè els Estats Units hi tenen interès. 

Tot això pot semblar una anècdota, molt pròpia d’un estat com l’espanyol, que s’estima més desafiar la intel·ligència abans de cedir. Però que quedi clar el següent: tot això ho fan a causa de Catalunya. Negar la realitat de Kosovo per negar el problema que tenen aquí.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, pe als exiliats, i bona Pasqua.