L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Junts per Catalunya però no tant per l'acord'

Demà farà dos mesos de les eleccions del 14 de febrer i Esquerra i Junts no han arribat encara a un acord per a la formació de govern. Avui expliquem que Esquerra vol un acord per a abans del 9 de maig, que és quan acaba l’estat d’alarma i quan la Generalitat haurà de prendre les mesures de restriccions de mobilitat sense el paraigua de l’estat d’alarma en aquest moment fronterer: per una banda, tenim l’agressivitat de la variant britànica del virus (que obliga a posar restriccions per frenar els ingressos a les UCI) i, per l'altra, tenim la millora general de la situació pandèmica que està aconseguint l’augment constant de la població de risc vacunada.

I, de fet, Junts, que havia de fer un congrés de partit l’endemà de Sant Jordi, l’ha ajornat per al cap de setmana del 7 i el 8 de maig. És un senyal que no tenen pressa o que el volen fer quan la negociació pel nou Govern estigui tancada. O sigui que ara mateix sembla que l’acord arribaria entre Sant Jordi i el 4 de maig, data de les eleccions a Madrid.

Els contactes entre els dos partits continuen i les negociacions avancen, però lentament. Encara no està resolt el repartiment de carteres al consell executiu de la Generalitat. Esquerra, perquè es vegi clar que ells no són l’entrebanc, insisteix que no pensa negociar govern ni amb el PSC ni amb els comuns, malgrat els cants de sirena que se senten i es llegeixen per tornar a fer un tripartit el 2021. I, de fet, a Esquerra creuen que, quan Jordi Sànchez va dir allò d'investir Pere Aragonès però que governés en solitari o amb la CUP, va obrir públicament el debat dins de Junts, va fer aflorar les dues ànimes de Junts: la més disposada al pacte amb Esquerra i la que difícilment pot contenir les poques ganes que té de tornar a pactar amb Esquerra. O sigui, que qui s’ha d’aclarir, diuen a Esquerra, és Junts. 

Això és el que hi ha, i no sembla que el curs dels esdeveniments s’hagi de precipitar. Junts sembla resolta a resistir davant dels que l’apressen a tancar el pacte d’una vegada, amb l’argument de voler fer un govern sòlid i amb l'avantatge de continuar negociant sense donar a l’altre el que l’altre espera i té a tocar. Així de prosaic.  

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia contra el covid-19, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.