L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Una vegada més, la justícia europea revela la injustícia espanyola’

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha reconegut que Oriol Junqueras tenia immunitat des del moment en què va ser escollit com eurodiputat, durant el judici al Suprem. Diuen els jutges de Luxemburg que una persona escollida al Parlament Europeu adquireix la condició de membre d’aquesta institució des de la proclamació oficial dels resultats i gaudeix, des d’aquest moment, de les immunitats derivades de tal condició.

El Tribunal creu que Junqueras hauria d’haver pogut sortir de la presó per assumir el càrrec d’eurodiputat, perquè tenia immunitat parlamentària des del moment en què es van proclamar els resultats de les eleccions.

O sigui que el Tribunal Suprem espanyol va impedir que Junqueras fos alliberat de la presó per anar a jurar la Constitució i, per tant, la Junta Electoral Central no el va considerar eurodiputat electe i la llista de tots els eurodiputats d’Espanya va arribar als despatxos del Parlament europeu sense el nom de Junqueras ni tampoc els de Puigdemont i Comín.

D’aquesta manera, la sentència obre també la porta a ser eurodiputats de ple dret a Carles Puigdemont, Toni Comín, i fins i tot Clara Ponsatí després del Brexit, perquè ells tampoc van jurar la Constitució espanyola però van ser proclamats eurodiputats electes pel Butlletí Oficial de l’Estat.

O sigui que el Tribunal Suprem, i per tant, una vegada més, la justícia espanyola, ha estat corregit per la justícia europea. Va ser un abús que diguessin que si no juraven la Constitució no eren eurodiputats. Més encara, a Junqueras li van negar el permís per sortir de la presó i anar a jurar el càrrec. A Puigdemont el van convidar a fer-ho, però a Madrid. Doncs no, Europa diu a Espanya: als polítics els fan electes els electors amb el seu vot, no les lleis internes amb els juraments.

Lògicament, Esquerra ha demanat la llibertat de Junqueras i l’anul·lació del judici, perquè el van jutjar tenint immunitat i no van demanar permís al Parlament Europeu. Em sembla entendre, però, que el tribunal de Luxemburg el que ha dit és que Junqueras tenia immunitat, però com que ja és a la presó, condemnat a 13 anys, ara no podem fer-hi res, i no fica Espanya en l’embolic d’haver de repetir el judici al Suprem.

El fet és molt greu, molt. Molt greu: Junqueras tenia immunitat. No se’l podia continuar jutjant sense permís i sense que ell hagués pogut anar a Brussel·les a fer d’europarlamentari. La bufetada al tribunal Suprem és grossa. El que passa és que a la justícia espanyola, això li és ben bé igual. Què dirà ara Borrell, què diran España Global i tots els que s’omplen la boca d'"España es una democracia plena"? ¿Calvo amenaçarà el jutge de Luxemburg? Això és el que passa quan es posa la unitat d’Espanya per sobre la justícia. Avui n’hem tingut una altra prova, per si calia: el judici del Suprem va ser un judici polític.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.