L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Deixa a Andorra, guerra bruta i negocis bruts'

La setmana comença amb preocupació perquè van entrant malalts de covid a les UCI a un ritme que podria obligar a desprogramar operacions que no fossin urgents. També és veritat que, com que cada dia hi ha més persones vacunades (el 16% dels catalans ja han rebut una dosi, almenys), els experts calculen que la vacunació ja ha evitat un 60% de morts per covid-19 a Catalunya. Això ho han notat molt a les residències de la tercera edat, per exemple. És un moment de contrastos: ingressos hospitalaris, confinaments que castiguen la salut mental i la butxaca, i la llum del final del túnel en forma de vacunes cada vegada més gran.

Mentrestant, no s’espera per aviat un acord per a la formació de govern a Catalunya, i a Esquerra comencen a fer sonar alarmes de “no podem seguir perdent el temps”.

I, mentrestant, potser ahir ven veure el 30’ de TV3 sobre els diners a Andorra de la família Pujol (el programa va tenir una boníssima audiència, vora 600.000 espectadors). Un reportatge del qual es pot despendre el següent.

Que sí, que l’avi Florenci va fer una deixa a Marta Ferrusola i als seus nets; que, molt probablement, a part d’aquests diners, a Andorra alguns membres de la família Pujol hi tenien diners procedents de negocis que no tenien res a veure amb la cèlebre deixa; que el president Pujol va fer una confessió, pressionat o no per membres de la seva família, per posar el paraigua de la deixa per protegir aquests altres diners; que, tant si aquests diners eren de la deixa o no, va ser una mena d’immolació d'algú que veu que li queden pocs anys de vida i així salva els seus fills.

És obvi que tenir diners amagats d’Hisenda afecta greument la figura de qui ha sigut 23 anys president de la Generalitat i un dels polítics catalans més decisius de la segona meitat del segle XX. I que les clavegueres de l’Estat, l’anomenada “policia patriòtica”, van voler fer caure el mite de Pujol per enfonsar l’independentisme amb amenaces i fora del control de la justícia. Com li van dir a un banquer andorrà, “l’estat espanyol està en guerra amb l’independentisme català”. I per això, a part de regirar els comptes dels Pujol a Andorra, buscaven diners d’Artur Mas i Oriol Junqueras. Valdrà la pena recordar-ho cada vegada que algú es posi solemne i parli d’Espanya com d'una “democràcia plena”: a Pujol el van anar a destruir quan va dir que ja no tenia arguments per discutir amb els independentistes, quan va dir que Catalunya o era independent o, pel camí que anava Espanya, seria residual. O sigui, per més reprovable que sigui, que ho és, haver tingut diners en negre, l’estat espanyol va mirar cap a una altra banda mentre Pujol va actuar, de facto, com a garantia de l’estabilitat de les relacions entre Catalunya i Espanya, també davant la Corona.

Avui tenim més notícies de fins on pot arribar la podridura d’individus que han treballat per a l’Estat i fan negocis bruts amb el que saben. Ho publica El País: dos presos que estaven a la presó amb el tristament cèlebre comissari Villarejo van intentar vendre suposats secrets d’estat a Jordi Pujol, per 11 milions d'euros, i a Carles Puigdemont, per cinc milions d’euros, a través dels seus advocats. Es tractava de vendre a Pujol i a Puigdemont arxius de Villarejo sobre “l’operació Catalunya”, les activitats de la policia per boicotejar el referèndum de l’1 d’Octubre i espiar dirigents independentistes. Villarejo va dir a un dels seus companys de la presó que contactés amb l’advocat d’Oriol Junqueras. No s'ho perdin: “Me pidió que me pusiera en contacto con su abogado, que tiene un apellido holandés i se llamaba Andreu”. Van den Eynde, esclar.

Fer negoci amb l’espionatge fins al final, des de la presó si cal. 

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia del covid-19, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.