L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Illa, la gestió i la nació'

La setmana comença amb un avís del Meteocat: demà tindrem ruixats en punts de la costa i prelitoral de Catalunya i atenció a dimecres, que podem tenir pluges fortes i acumulacions d’aigua que podrien continuar els dies següents. Després del que ha passat a València, no cal insistir gaire en la necessitat d’estar informats a través dels canals oficials com el Meteocat i ser prudents.

D’això n’ha parlat avui el president Salvador Illa, que ha estat entrevistat a Catalunya Ràdio. Molt en el seu estil prudent, i recordant les angúnies que va passar com a ministre de Sanitat quan va esclatar la pandèmia, no ha volgut carregar contra Mazón.  No li cal: els valencians ja han sentenciat el seu president per inútil, com vam veure a la manifestació d’aquest cap de setmana.

Illa se sent còmode en el seu discurs de la gestió. Avui ha dit que busca el que uneix els catalans i on es poden posar d’acord, que és en les polítiques públiques, amb la reforma i millora de recursos dels serveis com ara sanitat, educació, serveis socials, infraestructures o renovables.  

Però Illa sap, i val la pena recordar-ho per si algú se n’oblida, que la gestió dels serveis públics, és a dir, l’agenda social, és política (on posem més recursos, i quins recursos podem) i està absolutament lligada a l’agenda nacional.

Sense anar més lluny, per posar més recursos calen diners, uns diners que ara la Generalitat no té i que poden arribar via reforma del sistema de finançament. La que es proposa ara la Generalitat és ambiciosa: un finançament singular. Estaríem parlant d’això si Catalunya fos una comunitat autònoma més? No, de cap manera. Si Illa ha d’impulsar ara una reforma que va molt més enllà del seu programa electoral, si ja està parlant de com “muscular” la Hisenda catalana, és perquè Catalunya té un sistema de partits diferent de l’espanyol (allò que en diem partits d’obediència catalana) que, si es donen les condicions aritmètiques parlamentàries, és imprescindible per governar a Espanya.

Pretendre que l’agenda nacional no és de partit, o que no interessa a tots els catalans , o que no afecta a les coses del dia a dia, és un error i equival a negar-se legitimitat. Sense nació catalana, és a dir, sense llengua, història i consciència pròpia de comunitat nacional, no hi hauria hagut estat de les autonomies espanyol. I sense autonomia, Illa no seria president, etc. L’enfortiment de l’autogovern passa per l’enfortiment nacional. Si no, la Generalitat no té sentit.

Bon dia.