L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Una idea clara després del vídeo de la infermera'

Acabem la setmana amb la ressaca del vídeo de la infermera de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Avui, aquesta noia diu a El Mundo que sent la necessitat de “demanar disculpes a tots els que s’hagin pogut sentir ofesos pel seu vídeo”, del qual diu que està molt penedida. També diu que li fa por sortir al carrer perquè li poden clavar una pallissa i que ha demanat ajuda psicològica. Amb el pas de les hores, em sembla més clar que cal sortir del cas concret d’aquesta noia però que cal aprofitar-lo per reaccionar d’una manera tan ferma com natural.

L’ús del català a Catalunya està sotmès a diversos condicionants, un dels quals és la constant deslegitimació de la llengua per part del sistema polític espanyol en què vivim. Ja ho saben: la Constitució diu que les llengües oficials que no son el castellà (ni les anomena) seran objecte d’especial protecció, però aquest mandat constitucional no s’ha aplicat mai. I això explica que culturalment aquesta noia cregui que les barbaritats que va dir ahir es poden dir sense conseqüències, més encara, amb aplaudiments. Mirin, avui a l’ARA publiquem una entrevista amb el portaveu d’Unides Podem al Congrés Pablo Echenique.

Li preguntem pel fet que el primer partit al qual es va acostar va ser Ciutadans, i que com és que ha canviat tant la seva percepció sobre Catalunya. I contesta: “Absorbia sense voler la ideologia majoritària pels mitjans de comunicació de masses. I a Espanya un dels vectors principals de politització ha estat demonitzar els nacionalismes basc i català. Quan em polititzo, m’adono que anava errat”.

Fixin-se que el que diu Echenique és el que els deia de l’ambient cultural, de com es construeix una identitat per la negació de l’altra. I ho confirma l’última frase, que encara és millor: “Quan em polititzo, m’adono que anava errat”. És a dir, a Espanya quan fas la teva vida sense gaire interès per la política el normal és el discurs cultural de Ciutadans o del PP o del mateix PSOE. Aquesta és la clau: que allò que es considera normal, allò que es considera un consens bàsic, és que a un espanyol no si li pot exigir el català als estudis o a la feina, perquè “estamos en España”. I això no és percebut com a política pels ciutadans sinó com a normal. No cal dir que allò que els ciutadans considerem normal és resultat d’un esforç polític molt gran perquè sembli normal, natural. Per això Echenique diu que ha de “polititzar-se” per canviar el seu pensament.

I això afecta igual una noia que ve de fora, com aquesta infermera, però també impacta aquí, a les nostres escoles, on el conseller d’Educació mateix reconeix que no totes les classes que s’haurien de fer en català es fan en català.

Per això acabo insistint en la idea inicial: que aquest vídeo serveixi per reaccionar d’una manera tan ferma com natural. Si el vídeo els va indignar fem valer els nostres drets lingüístics sempre i sobre tot, i adrecem-nos a tothom en català. Que el 95% de la gent l’entén, i que malgrat tot són moltes les persones que venen d’Espanya a treballar aquí i l’aprenen.

Bon dia.