L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La guerra i el preu de la vida'

La setmana comença marcada per la crueltat amb què l’exèrcit rus està executant les ordres de Vladímir Putin. Aquesta fotografia és d’ahir, als afores de Kíiv: Són els cossos tapats amb mantes d’una mare i dos fills que fugien de la ciutat. Només va quedar dreta la maleta de rodes, una maleta com la que podríem trobar als nostres armaris. Aquesta família no va tenir temps d’unir-se al milió i mig de persones que ja han fugit de casa seva, un milió de les quals cap a Polònia, on per cert, Rússia els està oferint passadissos dits humanitaris perquè fugin, cap a Rússia, amb l’evident intenció propagandística d'ensenyar-los com si fugissin dels nazis. Un cop més, éssers humans desplaçats com a figures de plàstic en un teatre d’operacions.

Alguns milers d’aquests refugiats acabaran a Catalunya, però aquesta no serà l’única conseqüència directa que viurem de la guerra a Ucraïna. Deixant de banda que, en certa manera, ja som rereguarda d’aquesta guerra que ja estem fent, militarment, perquè estem enviant armes a Ucraïna, les repercussions econòmiques es comencen a notar: la benzina de 95 a 1,9 euros el litre, enfilant-se cap als dos euros, i la de 98 octans per sobre dels dos euros. Cal tenir present que el preu del barril de petroli és un 35% més car avui que fa un mes. I ja sabem que quan augmenta el preu dels carburants augmenta el preu de tots els productes, en cascada. Si hi afegim la pujada del gas i de la llum, l’electricitat és un 84% més cara avui que el 24 de febrer, el dia que va començar la guerra, anem a un encariment de la vida en general, i qui sap si d'escassetat d’alguns productes, com ara els cereals, en un any en què, a sobre, la collita pot ser pobra, si no plou.

Ahir el president espanyol, Pedro Sánchez, va dir que ens esperen “temps durs i difícils”. I un pensa que, de la mateixa manera que la Unió Europea ha estat capaç de posar-se d’acord en un temps rècord en la manera de fer enfront de Rússia, amb tothom sense excepció sancionant l’economia russa i amb el cas d’Alemanya, amb un govern progressista, anunciant que es rearmarà, i volem creure que la Unió Europea haurà de tornar a mantenir el suport a l’economia dels seus més de 400 milions d’habitants, perquè amb aquestes pujades de preus, els salaris faran encara més curt.

Al final d’aquesta anàlisi, un esment a Pau Riba, mort ahir a Tiana, on residia des de feia anys. Encara plana en aquest plató, per dir-ho en paraules de Roger Mas, aquella distància entre ell i el món, un món que ell va eixamplar fins als límits de la seva creativitat i de la seva vida, i en fer-ho també hi va portar la nostra cultura.

Bon dia.