L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Darrere la Creu de Sant Jordi per als Estopa'

Ahir, a Mataró, la Generalitat va lliurar les Creus de Sant Jordi. Si vols saber quina és la ideologia de fons d’un govern no et quedis amb el que diu, ni tan sols amb els pressupostos que confegeix ni amb les lleis que aprova. Agafa la llista de les personalitats que premia i quin missatge produeix. El primer missatge és el de l’equilibri: l’acte es va fer a Mataró, seguint la tradició de portar el lliurament cada any a un lloc diferent del país. De presentadors, un home i una dona, tots dos comunicadors però d’orígens ben diferents, Mònica Terribas i Justo Molinero. 

Aquesta és una característica molt d’aquest govern i més concretament, d’Esquerra. D’ençà de l’acte de presa de possessió del president Aragonès, mil·limetrat fins a posar-lo al servei de la transmissió de TV3, els actes més importants del Govern estan especialment pensats per ser l’exemple pràctic de l'eixamplament de la base i d’allò que el president Aragonès en diu “la Catalunya sencera”, que de moment és la seva aportació conceptual més important a la idea d’una catalanitat que és de tothom i pot ser compartida per tothom, aquesta identitat inclusiva que Jordi Pujol va definir amb el seu “català és tot aquell que viu i treballa a Catalunya” i que després va matisar amb un “i en vulgui ser”. Aquest concepte de la Catalunya sencera no és d’ara, Aragonès ja el feia servir durant la campanya electoral de gener de l’any passat per difondre la idea que treballaria “per a la Catalunya a qui li agrada una cosa o una altra".

I per això, en aquest joc dels equilibris entre els premiats hi havia La Companyia Elèctrica Dharma i els germans David i José Manuel Muñoz, els Estopa, guardonats per ser “el grup català que més discos ha venut i per la popularitat” de les seves cançons, amb temes relacionats amb la “quotidianitat i amb influències del pop, el flamenc i la rumba catalana”.

És un encert haver premiat els Estopa perquè són catalans que han triomfat venint dels barris més humils del Baix Llobregat. Premiant-los, el govern de Catalunya, que a sobre, és independentista, envia un missatge inclusiu a qui ha fet mèrits discogràfics més que sobrats. Sí, no han cantat mai en català, però és que el guardó no va d’això. De Creus de Sant Jordi, que se n’han repartides vora 2000 en quaranta anys, n’hi ha hagut per a tots els gustos, i sempre volen "distingir les persones que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural", i aquesta és una definició volgudament àmplia que afavoreix el reconeixement dels que són diferents. Els Estopa sempre han dit que no estaven a favor de la independència de Catalunya, però que veien lògic que es consultés a la ciutadania i que assumirien el que digués la majoria. I per sobre de tot han connectat amb un públic molt gran. Entre altres coses, van dir això:

"Volem compartir aquest honor amb el col·lectiu de sanitaris que es deixen la pell per salvar-nos la vida. Aprofitem per demanar una sanitat pública de qualitat, que la cuidem, que és el més sagrat que tenim [...] Volem compartir aquest honor, també, amb els professors i professores, que sempre han estat al peu del canó. [...] Aprofitem també per reivindicar una educació pública de qualitat per a tothom. [...] Amb els que volen una Catalunya solidària amb els més febles; oberta, igualitària, plural, mestissa i cosmopolita. Una autèntica terra d'acollida que sigui un exemple a tot el món [...] Així que res més a dir, visca Cornellà, visca el Baix Llobregat i visca Catalunya!"

Una concessió de Creus de Sant Jordi tan calculada perquè no falti ni sobri res (Tortell Poltrona i el Liceu, Laia Palau i els laboratoris Hipra) té una última virtut: fa coincidir persones com els germans Muñoz o la vídua de Miquel Strubell, mort al març, net del doctor Josep Trueta i sociolingüista de prestigi internacional. Strubell Trueta i els Muñoz van coincidir al mateix escenari i en aquest cas sota la mateixa bandera.  

Bon dia.