L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'On ets, Florentino? O quan els canvis socials entren per Barcelona'

Avui encara ressona el rècord mundial de les 91.553 persones que van anar dimecres a veure el Barça-Madrid femení de Champions. I tant que ressonarà, perquè aquesta setmana que estem acabant ha viscut un fenomen per a la història de la sociologia contemporània. Més de 90.000 persones assistint a un partit de futbol jugat per dones.

Això ha estat possible per diverses raons, la primera de les quals és que no ha sigut flor d’un dia ni un bolet que ha sortit espontàniament. El Barça fa temps que ha invertit en l’equip femení de futbol. Això li ha donat títols a Espanya i Europa, inclosos títols individuals com la Pilota d’Or per a Alexia Putellas. La rivalitat de sempre amb el Madrid i l’expectativa que el Barça podia golejar les blanques també va portar molta gent a l’estadi. Però el factor principal va ser l'expectativa que es podia viure una tarda única, una experiència irrepetible, i vivim en la societat de les experiències exclusives, i molta gent no se la va voler perdre.

I llavors va passar que la suma de tots aquests factors (la força del Barça, la rivalitat amb el Madrid, l’empoderament femení, les emocions úniques) va convertir el partit en una festa. Llegeixo d’un xat d’una dona vinculada al Barça de tota la vida: “Em vaig emocionar molt veient tota una nova generació de culers animant l’equip davant l’etern rival blanc sense insults, amb cordialitat, però amb la rivalitat que hi ha d’haver. Ahir vaig veure que són nous temps i vam demostrar que l’esport pot aportar molt a la societat”. I una altra aficionada li contestava: "És veritat que era més una festa que un partit de Champions tal com hi estem acostumats, però al futbol femení hi ha nous ingredients". I un altre: "El futbol femení és més noble, no hi ha tanta violència i teatre com al masculí". I un altre del grup: "Molt emocionant veure moltes mares amb les filles i grups d’amigues anant al Camp Nou; un ambient molt sa, saludable i sí, noble".

O sigui, que per un cantó va ser una festa perquè era un dia especial, però per un altre alguns assistents entenen que el comportament del públic en un partit femení tendeix a ser més esportiu i la rivalitat s’expressa d’una manera més educada.

Per simbolitzar-ho, aquesta fotografia que avui hi ha a la portada de Mundo Deportivo, firmada per Pere Puntí: la capitana del Barça, Alexia Putellas, fent-se una foto amb la família d’una jugadora del Madrid, Teresa Abelleira, somrients, contentes, més enllà que el partit hagués acabat amb un 5-2.

El futbol, de la mà del Barça, tot s’ha de dir, ha permès fer un pas de gegant. Pensin que el Barça es va fundar el 1899, i fins al 1923 no van deixar inscriure la primera sòcia. I que una de les persones que he llegit del xat jugava a futbol quan era petita, i va escriure una carta al president del Barça, Josep Lluís Núñez, perquè la deixessin ser al camp aplegant pilotes quan sortien del terreny de joc com veia que feien els nens. Ni li van contestar.

Però el pas de gegant és per a tota la societat, no només per al Barça o per al futbol. Ara les noies també juguen, i quan juguen, els nois se les miren des de la graderia. Les protagonistes són elles, i no han de ser només espectadores passives dels homes. La força simbòlica d’aquest fet no escapa a ningú. Els 8-M han impulsat la reivindicació de la dona en tots els camps, també en el futbol, i el Barça-Madrid de dimecres impulsarà la mateixa reivindicació de les dones.

Una última consideració: durant algunes fases del partit, el públic va cantar a cor què vols “On és Florentino?”, el president del Madrid. La llotja era plena (Aragonès, Colau, Xavier Hernández…), però el president del Madrid no hi era. No hi era perquè Florentino ha arribat arrossegat al canvi social que ha impulsat el futbol femení. Pensin que el Madrid de futbol es va crear el juliol del 2020. El Barça, en canvi, el 1988, 32 anys abans, per bé que no ha estat fins fa deu anys que ha rebut la inversió que calia per fer-lo competitiu. Tot això no són detalls menors, en un moment en què hi ha moltes comparatives interessades a fer demostrar que Madrid va molt millor que Barcelona. Que Barcelona sigui notícia a tot el món per aquest rècord mundial d’assistència a un partit de futbol femení indica que, una vegada més, com ha passat amb els moviments obrers o les avantguardes artístiques, la societat catalana és més sensible i, per tant, més ràpida a incorporar-se als canvis socials. I aquest és un molt bon senyal.

Bon cap de setmana.