L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Exercir l'ordre públic des de Catalunya'

Dissabte a la nit, uns manifestants van ruixar una furgoneta de la Guàrdia urbana de Barcelona i li van calar foc. 

A dins hi havia un agent que va poder sortir sa i estalvi per la porta contrària al foc. És a dir, que la violència als nostres carrers va anar molt lluny. La nit es va tornar a saldar amb la destrucció de mobiliari urbà, vidres dels aparadors de les botigues, tendals de terrasses de bars i caixers automàtics de les entitats bancàries.

El mateix conseller d'Interior, Miquel Sàmper, va qualificar els avalots com a “violència inaudita i desbocada”. 

Sindicats de la policia demanen a les administracions que prenguin mesures per frenar els aldarulls. No només els sindicats policials: 150 entitats empresarials exigeixen mantenir l’ordre. I mentre això no arriba, a la botiga de Nike del passeig de Gràcia de Barcelona han instal·lat planxes de fusta (en altre comerços les han posat de ferro) per protegir-se. A la fotografia veiem les destrosses que els manifestants van causar al vestíbul de l’Hotel Calderón, a la Rambla catalunya amb Diputació. Avui el Govern en funcions, l’alcaldessa Colau i alcaldes d’altres municipis del país afectats pels incidents es reuneixen. Veurem si prenen cap decisió.

De moment, el resultat de tot plegat és que les paraules 'violència' i 'Barcelona' ja van juntes en un titular de portada a 'El País' o a 'La Razón'. Demanen que el ministeri de l’Interior espanyol restableixi l’ordre públic a Catalunya.

No ens han sentit mai parlar aquí de violència als carrers sense haver parlat abans de les causes profundes o immediates d’aquesta violència. I ens han sentit dir que bona part del que està passant aquestes dies a Barcelona és la versió local d’un malestar generalitzat i que també ha vandalitzat carrers a altres capitals d’Europa, com París mateix, ara fa uns mesos.

Ara bé, és urgent que els dos grans partits catalans, Esquerra i Junts, facin front a la violència sense reserves. Correspon al govern de la Generalitat i a la policia de Catalunya la protecció de la seguretat ciutadana. Defensar les nostres institucions és exigir-los que compleixin amb els seus deures més elementals, i protegir les persones i els béns n’és el primer. Si el missatge o la imatge que queda és que els grans partits catalans i el seu govern no saben o no poden exercir les funcions d’ordre públic, estaran llançant part del país en braços de l’ordre autoritari que reclamen alguns partits i mitjans, com acabem de veure.

Llegeixin bé els temps: la societat està arrasada per la pandèmia i els seus efectes econòmics. Actuïn, sisplau, en defensa del bé comú. I els nostàlgics d’allò que se n’ha dit mà dura, els poders polítics i econòmics, millor que treballin per acabar amb el malestar creixent de la majoria que surt al carrer sense bidons de líquid inflamable.

El nostre reconeixement als que treballen a primera línia, i un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.