L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'estat espanyol continua negant la solució política'
Cuixart: "Vull tenir l’esperança que si persistim i ho fem des de la serenor i la coherència ens en podem sortir com a societat i com a país”
Tot just havíem acabat d'analitzar la votació del Parlament Europeu sobre la immunitat dels diputats exiliats que la justícia espanyola revocava el tercer grau dels presos polítics.
El tercer grau és prematur perquè els presos no han reconegut el delicte. Ho diu així: “L’intern reconeix haver realitzat els fets declarats a la sentència i n’assumeix la responsabilitat, la qual cosa no implica que l’intern tingui consciència que aquestes accions representin un delicte, és a dir, no hi ha constància d’assumpció delictiva”. ¿Assumpció delictiva de què? ¿De rebel·lió, com volia la Fiscalia i que fins i tot el jutge Marchena no s’hi va atrevir? ¿De sedició, que més d’un centenar de catedràtics espanyols no veien enlloc? ¿El delicte de posar les urnes perquè voti tothom, a l’Europa del segle XXI? ¿El delicte que més de dos milions de persones vagin a votar? ¿Quan parlarem del delicte de l’Estat de pegar la gent?
Ahir, poc abans d’entrar a la presó, vaig creuar uns missatges amb Jordi Cuixart, sobre aquesta insistència de la justícia espanyola en la qüestió del reconeixement del delicte.
Jordi Cuixart: “Volen fer canviar els valors i els ideals de dos milions de persones i això és gairebé impossible. És ben cert que a vegades sembla que estiguem en un atzucac i avui especialment vull tenir l’esperança que si persistim i ho fem des de la serenor i la coherència ens en podem sortir com a societat i com a país.”
El reconeixement del delicte que demana el jutge és l’excusa jurídica, però és un menysteniment a la intel·ligència i una secreta humiliació. ¿No en té prou amb el fet que els presos entren i surten de la presó quan la justícia així ho disposa? Què serà el següent, aprendre’s la Constitució de memòria? Diu també que el pas al tercer grau és prematur, perquè ha de transcórrer un temps suficient per poder-se aplicar. Què és un temps suficient?
Mentrestant, a l’opinió publicada de Madrid hi ha un escàndol perquè els eurodiputat de Podem van votar en contra de la retirada de la immunitat parlamentària a Puigdemont, Comín i Ponsatí, en la línia d’allò que va dir Pablo Iglesias que Puigdemont era un exiliat, no un fugat. De fet, el PP ha demanat que Sánchez cessi Iglesias com a vicepresident del govern espanyol. Sánchez ha de decidir si es limita a deixar podrir el problema, com feia Rajoy, o fa política. No només hi ha una manera de ser espanyol, que és sent castellà, sinó que cal ser del PSOE i de tot el que li queda a la dreta i l’extrema dreta.
El nostre reconeixement als que treballen a primera línia i un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.