L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Esquerra i Junts davant la realitat’

Abans d’abordar el que passarà divendres amb la investidura del nou president de la Generalitat, dediquem un minut a la ciència a Catalunya. Dues notícies, una de dolenta i una de bona.

Avui hem de lamentar la mort de l’oncòleg Josep Baselga, una mort prematura, perquè tot just tenia 61 anys. A la pàgina de la dreta apareix amb els també investigadors Joan Massagué i Manel Esteller, el dia que van rebre el Premi Internacional Catalunya de mans del president Puigdemont. Això era el 2016, i aquest premi no l’acostumen a rebre catalans sinó estrangers amb alguna relació especial amb el nostre país. Bé, tots tres són exponents de l’excel·lència en la recerca mèdica. En el cas del doctor Baselga, de la lluita contra el càncer. Va convertir l’Hospital de la Vall d’Hebron en una referència europea i, per tant, mundial. No es perdin el perfil que li fa el Xavier Pujol Gebellí, que parla d’un Baselga lluitant contra la seva pròpia dificultat per a les relacions personals.

L’altra és la bona: aquest matí, a quarts de vuit, un coet rus ha posat en òrbita el primer nanosatèl·lit català, l’Enxaneta, batejat així pels nens i nenes espectadors del Club Super3. Com diria Neil Armstrong, és un petit pas petit per a la ciència però és un pas de gegant per a la ciència catalana, perquè, amb un cost assumible, un satèl·lit fabricat a Catalunya i llançat a l’espai amb el diner públic de la Generalitat ens recorda que aquest país sempre ha buscat la seva pròpia nova frontera. Enmig de tanta mediocritat i negativitat, és una excel·lent notícia.

I de la ciència a la política. Divendres se celebrarà, segur, el debat d’investidura del pròxim president de la Generalitat. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, començarà la ronda de contactes amb tots els grups per proposar el candidat que sigui més viable. I què es trobarà? Amb dos aspirants, Pere Aragonès i Salvador Illa, però avui, a aquesta hora, es perfila que Pere Aragonès té més vots que Illa, perquè, tal com expliquem en portada, Esquerra i la CUP han arribat a un acord. La suma dels diputats d’Esquerra i la CUP dona 42, mentre que la suma del PSC i els comuns dona 41. Per això podem dir que aquest acord entre els republicans i la CUP acosta un pas més Aragonès a la presidència de la Generalitat. Per ser precisos, el que han acordat tots dos partits, que ara explicarem, ha de ser ratificat pels òrgans que correspongui, cosa que la CUP farà dijous. O sigui que la política catalana torna a jugar-se a l’última hora a l’estol minut de joc i resultat.

L’acord d’ahir va sobre dret a l'habitatge i actuació contra desnonaments, ordre públic (amb la suspensió de l’ús dels projectils de foam), salut (intentar destinar un 25% del pressupost a atenció primària) i, en matèria nacional, la CUP i Esquerra han acordat mantenir un genèric “embat democràtic, preferentment en forma de referèndum”, amb l’estat espanyol i mantenir la taula de negociació amb l’Estat però que se li posi un termini i que se’n puguin avaluar els resultats.

És evident que, amb l’acord amb la CUP, Esquerra posa pressió a Junts per Catalunya i que arribar a un acord amb Junts abans de divendres serà, també, una feina d’última hora, entre dos partits, ERC i Junts, que saben que les seves vies per a la independència topen amb totes les manifestacions de la realitat: la taula de negociació, perquè el PSOE no vol negociar gran cosa (si encara no es veuen els indults dels presos polítics a l’horitzó!) i perquè Junts sap que no és el mateix tenir majoria independentista en vots i en escons que la capacitat real per fer la independència.  

El nostre reconeixement pels que treballen a primera línia, un record pels que pateixen, pels presos polítics, pels exiliats, i que tinguem un bon dia.