L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘L’estat espanyol que va en contra de Catalunya’

Ahir vam saber que el ministeri de l’Interior, en època de Rajoy, va pagar diners amb fons reservats perquè agents dels Mossos, convertits en confidents de la Policia Nacional, informessin dels plans dels comandaments de la policia de Catalunya sobre els preparatius de l’1 d’Octubre.

La informació és greu i, alhora, segur que a vostès no els estranya. L’Estat va creure, o volia fer creure, que estava en joc la unitat d’Espanya i va contraatacar en tots els fronts, inclosa la guerra bruta.

Deixo per al conseller Buch la pregunta de si ja ha ordenat una investigació interna als Mossos per saber qui eren els comandaments que van cobrar i van informar. Aquest no és el cas, però que serveixi la notícia per entendre, un cop més, el tipus de mur que l’Estat pot oposar a l’independentisme. Afegim-hi avui les tres multes que la Junta Electoral Central imposa al president Torra.

Una de 3.000 euros per haver-se negat a retirar els llaços grocs durant la campanya de les generals; una altra de 3.000 pel missatge de Sant Jordi -cinc dies abans de les eleccions- en què criticava la “repressió del Regne d’Espanya” i lamentava la situació dels “presos polítics i exiliats”; i la tercera, de 2.500 euros, per haver enviat un missatge electrònic als funcionaris aquell mateix dia en què qualificava l’article 155 de “nefast”. ¿Com pot Espanya considerar-se una democràcia de qualitat si multen un polític electe per utilitzar la llibertat d’expressió? La Junta Electoral, amb el suport de la llei que els partits no volen derogar, converteix les campanyes en estats d’excepció.

¿En volen més sobre l’Estat al qual paguem els nostres impostos? A Madrid, l’extrema dreta i la dreta nacionalista espanyola que governen l’Ajuntament acaben d’aprovar un pla urbanístic al nord de la capital molt semblant al del districte financer de la Défense, a París, l’apoteosi del centre que buida la perifèria, una nova joia a la corona de l’Espanya radial. I mentrestant resulta que, segons dades de la mateixa Intervenció General de l’Estat, l’execució pressupostària real a Catalunya entre el 2015 i el 2018 ha estat del 66%. De cada 100 euros que l’Estat posa als pressupostos que es gastarà a Catalunya, se n’acaben gastant 66, en realitat. ¿Saben quina és la inversió real a Madrid? El 114%.

Tampoc ve de nou. I tot, els pagaments a Mossos, les multes al president, la baixa execució pressupostària, les vagues de cada estiu al Prat, s’afegeix a les mil raons, els mil exemples per afirmar que la idea de la independència és perfectament racional, que té ple sentit sortir d’un Estat que et va contra. Els arguments els tenim davant dels ulls. El que no és racional és la falta d’estratègia per aconseguir-ho.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.