L'anàlisi d'Antoni Bassas: '8-M, l'endemà de les eleccions del Barça'

8 de març. En la vida paral·lela que he viscut durant vora quatre mesos fora d’aquest plató com a membre del projecte de Víctor Font a la presidència del Barça, el 8 de març era l’endemà de les eleccions, el dia que començava el futur, el dia que s’iniciava la reconstrucció del Barça. Això serà així, però no de la nostra mà perquè els socis i les sòcies del Barça han votat sobiranament, clarament, Joan Laporta perquè sigui ell qui torni a presidir el Club. Avui és el moment de repetir les felicitacions que vaig expressar-li personalment a ell i al seu equip ahir a la nit i de desitjar-li molts èxits perquè els èxits del nou president ho seran del club.

Com es poden imaginar, quan poses il·lusió i hores de feina en un projecte per al Barça, que és una institució que ressona a tot el món (la setmana passada em vaig trobar contestant una entrevista de l’'Sports Illustrated'), l’endemà d’una derrota comença un procés per entendre el viatge que has viscut i què n'has après personalment, però també què diu de nosaltres com a col·lectiu. 

Avui he escrit que tinc el sentiment que al Barça, com a Catalunya, li ha arribat el moment d’un gran inici, d’una gran reconstrucció, material i moral. I per això avui tenen més sentit que mai actituds com la del compromís de servei, l’autoexigència, el treball ben fet, tot allò que elevi el llistó de la societat i la faci guanyar en convivència i confiança en el futur. És el moment de viure la nostra feina i la nostra vida pensant en plural, per donar al país una obra que valgui el pes de l’estima que li tenim. Ho penso per al govern de Catalunya que encara no tenim i que està per venir, esperem que no gaire tard. 

Perquè és clar que la victòria de Laporta té molt de refugi de l’autoestima de grup malmesa per tantes derrotes. La pancarta de Madrid va ser interpretada com un acte de valentia en un moment de replegament, com una entrada en escena apoteòsica enmig d’una panorama social, polític, econòmic i esportiu blaugrana bastant desolador. I aquell gest de Madrid va ser un senyal, i amb aquell senyal, molts socis en van tenir prou. Com es poden imaginar, jo crec que amb allò no n’hi havia prou, que calia explicar un projecte i donar noms, però les coses són com són. El més profund és la pell, i l’avui president electe del Barça va posar la pell de gallina, avui ho sabem, al 54% dels votants.

8 de març, els deia. Hi ha molta feina a fer, també, en la construcció d’una societat que superi els segles en què el poder ha estat una cosa d’homes. Els posaré un exemple: ahir vaig veure el carnet de sòcia del Barça d’una sòcia. Hi diu “soci”. Igual que en els fulls per recollir firmes del club també hi ha diu “soci” i no pas “soci/sòcia”. I és que als estatuts del Barça, la figura de la sòcia no està reconeguda com a tal. Legalment, el 2021, el Barça només té socis. Ja saben per on podrien començar.

El nostre reconeixement als que treballen a primera línia i un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats i per a les dones maltractes. Que tinguem un bon dia.