L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El discurs de sempre'
Al PSOE s’imposa la idea que Catalunya és un subsistema polític i cultural molt complicat i dividit, on els socialistes poden tornar a pescar a les generals limitant-se a fer allò tan simple de no ser el PP
Per si calia l’aclariment, Pedro Sánchez no té res de nou a dir sobre Catalunya. En el discurs amb què va clausurar el congrés del PSOE d’aquest cap de setmana, va tornar a la retòrica de sempre (la fractura de la convivència entre catalans), i si va fer alguna cosa va ser donar garanties als votants espanyols. Tal com poden llegir a la nostra portada d’avui, “Sánchez garanteix que el diàleg no trencarà Espanya”.
Certament, aquest era un congrés per entronitzar Pedro Sánchez com a guanyador de totes les batalles internes, sobretot guanyador per sobre de la vella guàrdia de Felipe González i tots els obedients continuistes com Susana Díaz, avui senadora i tertuliana televisiva, i no necessàriament per aquest ordre, i tots els altres homes d’aparell i d’estat, agrupats sota el lema poruc “El que es mou no surt a la foto”. El PSOE va transmetre imatge d’unitat interna. La generació al voltant dels 47 anys domina totes palanques del poder. Mana Sánchez amb el seu principal home de confiança. Si fa pocs mesos va fer ministre de la Presidència Félix Bolaños, ara l’ha fet entrar a l’executiva. Bolaños és el ministre que, al tornar de Barcelona de la reunió de la taula de diàleg, va dir allò que “El procés sobiranista s’està acabant”.
De manera que la qüestió catalana va quedar reduïda a un missatge tranquil·litzador de consum intern, on va tornar a la cançoneta de sempre, que a Catalunya hi ha un problema de convivència, que els socialistes arreglaran.
Diu “Entre catalanes y el conjunto de su patria, que es España”. I “Absurdamente rotos”. Home, no. Si votes un estatut i se’l carreguen, si fa més de deu anys que clames pel pèssim servei de Rodalies i continuem igual, si fas un gran esforç fiscal i no et serveix, és normal que et proposis un nou projecte polític. En tot cas, que no va ser el congrés de la plurinacionalitat, ni de l’Espanya “multinivell”, ni tan sols de la reivindicació del projecte federal, que, com expliquem en la nostra crònica, “el president espanyol ni tan sols va esmentar en el seu discurs de clausura, més aviat es va erigir en garant de la unitat d’Espanya”.
Amb aquest PSOE hauran de negociar els pressupostos Esquerra i Junts (i la CUP si volgués). Al PSOE s’imposa la idea que Catalunya és un subsistema polític i cultural molt complicat i dividit, on els socialistes poden tornar a pescar a les generals limitant-se a fer allò tan simple de no ser el PP.
Un record pels exiliats i pels represaliats. I que tinguem un bon dia.