L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La diplomàcia de la ratafia'

Després d’una reunió de dues hores i mitja, i un cop sentides les explicacions que n’han donat els dos governs, és clar que els resultats de la reunió d’avui a la Moncloa entre els presidents Sánchez i Torra s’han presentat davant dels mitjans amb la mateixa bona voluntat amb què la reunió va ser convocada. Diuen que ha anat bé perquè l’acord era parlar llargament i dir que, només això, ja era bo. I això és el que han fet.

Què en treuen? Tant Sánchez com Torra poden dir que no s’han mogut d’allà on són: Sánchez diu que l’autodeterminació de Catalunya no pot existir i Torra afirma que aquest era “l’element central de la discussió d’avui”, amb mencions a l’1 d’octubre i la declaració d’independència.

I tots poden dir que han posat fil a l’agulla per treballar en què sé jo, dèficit fiscal, corredor mediterrani, Mossos, o una afirmació de Torra que segur que necessitarà ser explicada: “Veurem canvis immediats en la persecució de l’independentisme”. I Sánchez pot vendre ara a Europa que ell sí que és factor d’estabilitat, que el PSOE no és el PP ni ell és Rajoy.

Crec que tots dos cantons corren riscos: Torra, de quedar com un tou davant l’independentisme sobreescalfat, i Sánchez també davant la dreta i l’extrema dreta, que demà dirà que com es poden normalitzar relacions amb uns colpistes.

Fonts de la reunió asseguren que hi ha hagut molt bones paraules i que el tracte ha estat excel·lent. Com a prova, aquest tuit de Pedro Sánchez en català: “Una crisi política requereix una solució política. Aquesta reunió és un punt d’arrencada constructiu per a la normalització de les relacions”.

Aquest és el missatge que més satisfà la part catalana: el reconeixement que això és un problema polític. Satisfà avui, perquè si a banda d’admetre que això ho ha de solucionar la política, la política no aporta solucions, no s’avança en la bilateralitat i en el referèndum, aquestes converses només hauran servit per donar-se un estiu de treva.

Excuso dir-los la quantitat d’insults que ha rebut Sánchez per aquesta missatge en català. Però és que abans la mateixa Moncloa havia tuitejat en català: “Més de dues hores de reunió, cordial i correcta, entre els dos presidents. Aquest és un primer pas. Ara cal recórrer junts el camí”.

A la sortida, fonts de la delegació catalana em deien que no se sentien raspatllats (saben que el president Tarradellas deia que a Madrid tenen sempre a punt un raspall per quan hi anaven catalans: els raspatllaven i cap a casa) i que aquest PSOE és còmplice del 155. I que a Moncloa s’han sorprès de la personalitat amable de Torra, com si s’haguessin cregut la seva pròpia deshumanització del personatge. Un Torra que ha aparegut amb una ampolla de ratafia.

Aquestes converses tenen un objectiu impossible i totes dues parts ho saben: com es pot normalitzar una situació que no és normal a causa de l’existència de presos i d’exiliats i de processats de tota mena?

Em sembla que tots érem al cap del carrer: avui no havia de passar gran cosa. La notícia és el diàleg, i és una bona notícia. Que algun dia es converteixi en negociació, encara cal veure-ho. De moment els canals estan oberts. Veurem què hi passa, pels canals.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.