L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Dimecres a la plaça del Rei'

Demà a les 10 del matí s’ha de constituir el nou Parlament, i encara no sabem qui el presidirà. Laura Borràs ha de revelar avui si s’hi presentarà. De moment, el que sabem és que Junts presentarà candidatura a presidir el Parlament, d’acord amb el pacte no escrit que diu que el guanyador dins la majoria presideix l’executiu (en aquest cas, Pere Aragonès, que serà el president de la Generalitat) i el que queda segon presideix el legislatiu. Esquerra no discuteix aquest repartiment. Avui expliquem que està previst que avui al matí es reuneixi l’executiva de Junts per tancar la candidatura.

Com va publicar l’ARA, la majoria de dirigents de la formació es decanten perquè sigui Laura Borràs la que presideixi el Parlament, però l’última paraula la té ella, tal com va admetre ahir el president Carles Puigdemont, que va dir que ho trobaria del tot escaient. També la CUP vol presidir la cambra, però el més probable és que la CUP entri a la mesa del parlament amb una secretaria o una vicepresidència (si Esquerra els cedeix el lloc).

I després de la constitució de la cambra, quedarà la investidura. I es comença a veure clar que el Govern serà d’Esquerra i Junts. Si bé per tenir els vots per a la investidura és necessària la CUP, els cupaires ja han dit que estan “lluny” d’entrar al Govern, mentre que els comuns ja han quedat fora de la negociació. Diuen als comuns que “ERC ha triat”, i ha triat Junts. En qualsevol cas, a la política catalana tot torna a anar al límit del temps, en contrast amb la repressió de l’Estat: Puigdemont, Comín i Ponsatí sense immunitat parlamentària, i els presos han tornat a la presó de Lledoners, enmig d’un duríssim panorama social.

Mentrestant, ahir al vespre, a la plaça del Rei de Barcelona, es reunien com cada dimecres un centenar llarg de persones per recordar presos polítics i exiliats. És un tipus de concentració que trobarem a moltes altres places del país, formada per persones conscients, determinades, que busquen el confort d’estar junts i sortir als carrers, que no es resignen, una mica orfes d’empenta i lideratge, que es pregunten què han de fer i que es responen que perseverar, que es miren perplexes la majoria independentista en vots i en escons que hi haurà al Parlament i es demanen si després de passar-se la vida recitant l’"Escolta, Espanya” de Maragall, ara hauran de recitar l’"Escolteu, polítics catalans”.

El nostre reconeixement als que treballen a primera línia i un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.