L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El difícil nou consens per la immersió'

Si ens han seguit durant aquesta setmana recordaran que els vaig dir que “aviat tindrem novetat d’una resposta conjunta de quatre partits al Parlament” per salvar la imposició dels tribunals del 25% en castellà. 

I, en efecte, ahir al migdia el PSC, Esquerra, Junts i els comuns van presentar un acord, aquí sostingut pels portaveus d'educació de cada grup. 

La idea del pacte era que no fossin els tribunals, sinó la Generalitat, qui decidís en quina llengua s’ensenya a les escoles catalanes, i fer-ho sense percentatges. A canvi es reconeix per primera vegada que el castellà és una llengua d’aprenentatge. Fins ara la llei de política lingüística del 1998 deia: “El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge”. Ara la llei diria: “El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. També és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre”.

Notin que es tracta de canviar una llei, cosa no poc important, i es fa perquè així el TSJC ja no hi pot intervenir o, en tot cas, per tombar la llei caldria portar-la al Tribunal Constitucional. La idea de Junts i d’Esquerra era que amb el suport dels comuns, però sobretot del PSC, quedava clar que la llengua era una qüestió de país i no de partits independentistes. De fet, el president Aragonès, l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau i Salvador Illa han acabat teixint l’acord. La idea de Rigau era, sobretot, que fos la Generalitat, i no els tribunals, qui decidís decidissin sobre el català a l’escola i fer-ho de la manera més transversal possible.

Què va passar, així que es va saber el pacte? La CUP va dir que això era carregar-se la immersió, i els dos expresidents de la Generalitat de Junts, Puigdemont i Torra, també s’hi van mostrar en contra:

Resultat, Junts per Catalunya anunciava que es despenjava de l’acord:

I en això estem, amb el secretari de Política Lingüística afirmant aquest matí que tot i el canvi  "el català continua sent el centre de gravetat del sistema educatiu" i que dir llengua vehicular ja no és precís a l'escola actual, que funciona per projectes. "Evidentment que hi ha més llengües d'aprenentatge". Francesc Xavier Vila ha defensat l'acord per la llengua perquè "aparta l'escola del món judicial" i millora el model actual. Els centres hauran d'elaborar un projecte lingüístic per garantir que s'aprèn igual el català que el castellà i es faran "avaluacions serioses" per comprovar-ho.

Avui cal que atenguem als matisos més que mai. Crec en l’interès genuí pel català a l’escola d’algú que va aguantar les envestides de la llei Wert, com la consellera Rigau. La seva obsessió és que sigui la Generalitat qui dicti la política lingüística, no els jutges, i el seu interès és també que el PSC no es despengi d’un acord per la llengua. Certament, la reforma de la llei de política lingüística li farà dir que el castellà és llengua d’aprenentatge, però és que això ja està passant ara, i més que continuarà passant així que una família aixequi el dit i digui “vull el meu 25% en castellà”. Això i que menys de la meitat de professorat utilitzen el català a classe per relaxament del departament, perquè aprovada la immersió l'hem donat per feta, perquè hem deixat sols escoles i instituts amb una nova fornada d’immigració i de professorat no generacionalment vinculat a la lluita per l'escola en català,  per al·lèrgia, per por a conflictes reals o inventats o per rebot del Procés, que això, el rebot del Procés, també s’ha donat. El pacte busca refer tot això. 

No hauríem de simplificar el debat quan es tracta que la Generalitat pugui jugar a fons totes les cartes possibles i busqui un consens amb els que no pensen igual. Una altra cosa és la del fons de la qüestió: així no es pot viure, amb aquesta angoixa existencial que sempre va a buscar la llengua perquè és un element molt sensible. La idea d’immersió i que els jutges diguin el que vulguin equival a desobediència i ara el Govern no és partidari de desobeir sinó de gestionar.

Veurem si Junts continua o no en el consens. 

Un record per als que ho estan patint. Que tinguem un bon dia.