L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La resposta de Cuixart al Suprem sobre els indults'
Tècnicament, en dret, es podria afirmar que dir "Ho tornarem a fer” no ajuda Cuixart que se li concedeixi l’indult, però ¿hi ha res tècnic en aquesta causa? No. Tot és polític
Falten 20 dies perquè s’acabi el termini i que s’hagin de repetir eleccions a Catalunya i ningú està en condicions d’assegurar que abans del 26 de maig Esquerra i Junts es posaran d’acord, la CUP no s’hi oposarà i Pere Aragonès podrà ser investit. Però, fins on sabem, les negociacions continuen, es va avançant i hi ha prou feina feta perquè s’imposi el sentit comú i no s'engegui a rodar la feina feta i l'oportunitat de governar. Esquerra sap que governar sola seria complicat; a Junts saben que quedar-se fora del Govern és difícil d’explicar als votants als quals, algun dia, hauran de tornar a demanar el vot.
Ahir va venir a l’ARA el conseller d’Interior, Miquel Sàmper. És militant de Junts. I està per l’acord: “Jo crec que sí, però bàsicament perquè interpreto que la població ens ha dit «33 i 32, escolteu, poseu-vos d’acord», i jo al que em remeto és al fet que hi ha uns equips treballant, els conec a tots; a més, tant per part d’ERC com per part nostra, han intensificat molt en les darreres setmanes la feina, pot haver-hi la percepció de lentitud però treballar un pacte solvent per quatre anys no és menor, i a la pregunta primera de què faria jo quan se’ns doni l’oportunitat, jo votaria que sí”.
Precisament, durant l’entrevista amb el conseller va arribar la notícia que el Tribunal Suprem donava cinc dies als presos polítics perquè es pronunciïn sobre els indults. Com que no els han demanat ells, sinó terceres persones, cal preguntar al presumpte beneficiat de la mesura de gràcia què en pensa. El tràmit no és obligatori de contestar i Junqueras i Romeva no presentaran cap escrit. Sàmper és advocat, va ser president del Consell dels Col·legis d’Advocats a Barcelona. Li vam preguntar què aconsellaria als presos polítics que diguessin al Suprem. I va dir que els recomanaria recordar al Suprem que ja fa tres anys i mig que són a la presó i no tenen tercer grau. Deia el conseller que pel seu despatx havien passat casos a qui havien donat el tercer grau als set o vuit mesos d’haver entrat a la presó, per condemnes de nou o deu anys. I sobre el penediment, Sàmper va dir que a qui mata o viola és clar que cal exigir-li un penediment explícit, però a qui ha complert amb el seu programa electoral legal i ha tingut al darrere més de dos milions de persones, això no té sentit. Per tot plegat, Miquel Sàmper diu: "Quan vingui la sentència d’Estrasburg estic convençudíssim que es ratificarà el contingut dels dos vots particulars, i mentrestant aquí hi ha algú que diu «Has de mostrar el teu penediment», penediment quan dos milions de persones t’han empaitat perquè facis això, és que ni tan sols és que ho pensin a títol personal. Pedro Sánchez hauria de fer més que de polític tàctic, que en això crec que és molt bo, d’estadista. I hauria de veure que el problema de Catalunya cada vegada se li fa més gran. Els indults haurien de caure però de forma automàtica”.
Ja veurem per on aniran les respostes dels presos. La de Cuixart ja va començar a quedar clara,
Més tard va enviar l’escrit al Suprem en què va reiterar que no ha comès “cap delicte”, que no es penedeix de res i que ho tornaria a fer. “Els fets que va protagonitzar van ser en exercici dels drets fonamentals de reunió, llibertat d’expressió i llibertat ideològica en defensa del dret a l’autodeterminació”. Tècnicament, en dret, es podria afirmar que dir “Ho tornarem a fer” no ajuda Cuixart que se li concedeixi l’indult, però ¿hi ha res tècnic en aquest causa? No. Tot és polític. Ahir una jutge de Barcelona va absoldre dos líders d’ultradreta que van dir en un míting a Barcelona el 12 d’octubre del 2013 (fa set anys i mig!) que estaven disposats a matar i morir per la unitat d’Espanya. Tot és polític. I, si no, que l'hi preguntin al govern espanyol i a la justícia espanyola, que veuen com Cuixart surt a la portada del New York Times en un reportatge en què es posa en dubte que Cuixart hagi de viure en “un centre penitenciari construït per a prop de mil interns que acull traficants de drogues i assassins” pel gravíssim crim d’enfilar-se dalt d’un cotxe.
El nostre reconeixement pels que treballen a primera línia del covid-19, un record pels que pateixen, pels presos polítics, pels exiliats, i que tinguem un bon dia.