L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Cuixart i la defensa dels drets'

Quin horror, la notícia de dissabte: Samuel Paty, professor d’història en un municipi al nord de París, va ser decapitat divendres en ple carrer per haver ensenyat, en una classe sobre la llibertat d’expressió, les caricatures de Mahoma que Charlie Hebdo va publicar el 2015. L’atacant, un noi txetxè de 18 anys, va ser mort després pels gendarmes.

Avui la Carme Colomina escriu a la contraportada de l’ARA: “Però la mort de Samuel Paty ens la sentim pròxima. Atempta contra drets que crèiem adquirits i compartits. Desafia la nostra manera d’entendre el món, [...] sense adonar-nos que la idea que els drets, pel fet que estiguin institucionalitzats, ja estan garantits, cada cop és més qüestionable. Els drets són una realitat gradual, i el seu valor també depèn de nosaltres, del valor que els donem, de com els exercim. [...] Els drets els hem de defensar”.

Els drets de l’home són una invenció francesa. Els drets són un dels fonaments fundacionals de la Revolució Francesa, en plena Il·lustració, en ple Segle de les Llums. Per això, resulta tan potent aquesta pintada al que deu ser el metro de París. Hi diu: “És negra nit al país de la llums”.

Els drets s’han de defensar. I els deures s’han d’observar. Ens han demanat que limitem els contactes tant com puguem, i aquest cap de setmana milers de persones han tornat a sortir pel país, sobretot a la muntanya, i han augmentat la possibilitat de contagis oblidant una idea molt senzilla: Si no hi ha contacte, no hi haurà contagi. A partir d’aquí, que tothom administri els seus contactes d’acord amb les seves possibilitats, necessitats, obligacions i, sobretot, segons la seva consciència. Però que es comprometi a administrar els seus contactes, perquè les protestes per les restriccions tenen menys força moral si abans nosaltres no hem actuat amb la responsabilitat individual que ens és exigible en una situació d’emergència. A vegades sembla que de tant estar pendents de l'OMS i del BOE i d’escoltar la roda de premsa diària de les autoritats sanitàries, és com si haguéssim perdut la noció de la capacitat que tenim per discernir el que està bé del que està malament, i després de set mesos de pandèmia ja ho sabem de memòria, què ajuda i què no. Part de la nostra responsabilitat és l’actitud.

I tornant a drets que es defensen. Aquest cap de setmana l’ARA ve entrevistar Jordi Cuixart. Entre el que va dir, una afirmació que hauria de fer reaccionar els partits independentistes, i en què avui també s’ha fixat el Sebastià Alzamora: “Quan Junqueras va tenir el tercer grau, ell i Puigdemont es van poder reunir i van parlar, i no pas poc, amb voluntat constructiva i honesta per totes bandes. Quan l'Estat en va ser coneixedor, va fulminar el 100.2 i el tercer grau. Tenen por de la unitat d’acció de l’independentisme, del sobiranisme i del catalanisme”. I remata Alzamora: “Escoltar o llegir Cuixart amplia la perspectiva i la fa més interessant que el que es desprèn de la brega entre els partits independentistes.

Cuixart defensa els drets. I ens recorda els deures.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.