L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Cop d'estat d'Ayuso i bosses de diners de Joan Carles'

Aquests dies, la presidenta de Madrid té un problema greu amb la sanitat pública, de la qual no és una entusiasta, precisament, i què fa Díaz Ayuso? La tàctica del calamar, embrutar-ho tot de tinta. Quan tinguis un problema, digues-la molt grossa. Però, esclar, per tapar el desastre de la sanitat a Madrid cal molta tinta. ¿Que cal molta tinta? Aguanta’m el cubata:

“Felip VI és un rei no només estimat i reconegut per tots els espanyols, sinó que està fent una immensa labor el paper de la qual el govern de Sánchez intenta anar a poc a poc ocultant, perquè aquí el que es pretén és recuperar una república. Aquí el que es pretén és que un altre Pablo Iglesias de la vida sigui el que està per sobre de tothom.

Sánchez s'ha convertit en el Le Pen de l'esquerra europea. És insensat el que pretén fer aquest govern i és, amb els recursos de tots els espanyols, perpetuar-se en totes les institucions i tenir l'oposició a la presó com a Nicaragua. L’oposició al coll, que és el que estan fent al senyor Feijóo. Perquè és un govern totalment autoritari”.

Un cop d’estat de Pedro Sánchez contra el rei Felip VI, amb els independentistes catalans de fons. Això és, exactament, el que fa Donald Trump a Amèrica: escandalitzar, dividir, mentir. És amb actituds així que la democràcia es posa en perill.

També es posa en perill quan un exministre de l’Interior com Barrionuevo admet obertament que ell va ordenar i encobrir el terrorisme d’estat, i el seu partit, el PSOE, calla, el president del govern espanyol calla. 

Això de posar la democràcia en perill és tendència. Ho sabem bé a Catalunya, quan hem posat l’Estat cap per avall per fer un referèndum, quan manifestar-se pot ser sedició i voler votar el teu passaport és il·legal. Però avui dimarts, a més a més, el món mira de reüll cap als Estats Units, on hi ha les eleccions de mig mandat, que se celebren en un clima de violència verbal com la d’Ayuso i pitjor, la qual cosa ha portat Obama i Biden a dir que, en aquestes eleccions, la democràcia està en perill. 

Sense dubte, els polítics autoritaris que s’aprofiten de la democràcia per afeblir-la amb la demagògia, la mentida i l’insult són responsables dels perills que amenacen la democràcia.

Però no són els únics responsables: el diner ha passat per sobre del bé comú, (suposo que han vist la història de les bosses de diners del rei Joan Carles que explica la seva examant Corinna Larsen). El poder ha passat per sobre de l’autoritat, l’espectacle per sobre de la cultura, els partits per sobre de la societat civil i el drama és que vivint en el menys dolent dels mons polítics, hi ha molta gent que es pregunta "Democràcia, per a què"?

Els que vam viure la dictadura, aquesta pregunta ens posa els pèls (pocs o molts) de punta. Doncs democràcia per dignitat, perquè el contrari és la desaparició de qualsevol dret. D'acord, els seus principals actors, els nostres representants, els polítics, no sempre són els primers que triaríem en un càsting. Però és que la democràcia ni és perfecta, ni està acabada. L’acabem nosaltres perquè és de tothom. No deixem que ens la segrestin, que això seria una altra forma de terrorisme d’estat.

Bon dia.