L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El comboi de Putin per assaltar Kíev i la pau a Europa'

Com més estan resistint els ucraïnesos, més s’està endurint l’atac de les tropes russes. Endurint vol dir atacs a civils, a cases de pisos… És el que ha passat a Khàrkiv, ciutat del nord-est d’Ucraïna, la segona ciutat més gran del país, amb vora un milió i mig d’habitants, que ha estat objecte d’atacs amb coets i míssils de creuer, com aquest:

Es tracta d’un edifici del govern, concretament de l’administració regional, que vegin com ha saltat pels aires a les 7 del matí, hora nostra, en aquestes imatges captades per una càmera de seguretat. Dada per l’amarga ironia, és una zona on la majoria de la gent parla rus, encara que, òbviament, l’ucraïnès és l’idioma oficial. Ja fa dies que estan sota el foc rus, però a les últimes hores els bombardejos s’han fet més intensos i es parla de dotzenes de morts.

I en aquesta línia d’enduriment de l’atac de l’exèrcit rus, imatges de satèl·lit com aquesta mostren un comboi de tancs, d’infanteria i d’artilleria de 60 km de llarg en direcció a Kíev, la capital d’Ucraïna, que continua resistint. Ara és clar: Putin necessita desesperadament conquerir Kíev i acabar amb una invasió que costa una fortuna diària inassumible, fins al punt que alguns governs de la Unió Europea calculen que Rússia no pot allargar l’estat actual de la guerra més enllà de 15 dies. 

Putin s’enfronta a bona part del món, Europa, els Estats Units, el Japó, amb el suport silenciós de la Xina, i a les portes del que pot ser el setge de Kíev, té sentit allò que ja hem dit aquí en alguna ocasió, que vol morir matant.

En aquest sentit, els recomano molt dues peces que publiquem avui. Aquesta de Natàlia Vila, que ha entrevistat aquest home de la foto, Mikhaïlo Ivanov, de 39 anys, que fa vuit mesos que viu a Barcelona i que ahir li va dir a la plaça Catalunya que deixava la feina d’informàtic que tenia aquí i se’n tornava a Ucraïna a “defensar la democràcia”. Allà hi té els pares i una germana que encara estudia.

Aquest és el drama a un cantó. A l’altre, Irina Kuznetsova, russa, professora a la Universitat de Birmingham, al Regne Unit: “Aquesta guerra no és en el meu nom”, diu, i condemna Putin per haver convertit el rus en la llengua de la guerra, de la mentida i de la por. Parla de la por que passen els seus pares per opinar públicament i de com ella mateixa ha trigat “anys a aprendre a respirar i a parlar amb llibertat”.

En resum: els dies decisius i, per tant, més mortals i perillosos per a tot el món encara estan per venir. I amb aquesta invasió, el món entra en un altre període de la història: s’han acabat els 30 anys de pau a Europa que van venir després de la caiguda del Mur de Berlín, i els 75 anys des que es va acabar la Segona Guerra Mundial, allò que se n’ha dit la llarga pau o la postguerra freda. Aquests dies s’està començant a formar un nou ordre europeu, amb la Unió Europea finançant l’armament d’Ucraïna, amb Alemanya renunciant al gasoducte amb Rússia i augmentant la despesa de defensa, amb Suïssa trencant la neutralitat i sumant-se a les sancions financeres als diners russos, amb Finlàndia plantejant-se entrar a l’OTAN, amb els països de la Unió posant-se d’acord de seguida en mesures que abans haurien estat vetades. I això és així perquè sobrevola la por a un conflicte nuclear provocat per Putin, el president de Rússia que vol reescriure la història més que no pas escriure el futur.

Un record per als que ho estan patint. Bon dia.