L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Nou Parlament, velles anomalies, gran discurs de Borràs'
Borràs podrà fer allò que fa sempre amb naturalitat: marcar perfil propi, fins i tot dins del seu mateix partit. Pel que Borràs ha mostrat fins ara, és segur que la presidència del Parlament estarà encarnada per una dona amb una forta personalitat
El nou Parlament de Catalunya ja està constituït, des d’aquest migdia. Hi ha posat una gran emoció la presència d’una diputada, la de Meritxell Serret, que tot just ahir va tornar d’un exili de més de tres anys a Brussel·les. A l’entrada del palau del Parlament, al parc de la Ciutadella, Serret s’ha trobat amb la presidenta Forcadell. Les llàgrimes dels presents han contrastat amb la fredor glacial amb què els diputats del PSC, capitanejats per Salvador Illa, han saludat Meritxell Serret quan Ernest Maragall, president de la mesa d’edat, ha donat la benvinguda al seu escó a la diputada d’Esquerra.
I com ja va passar el gener del 2018, Ernest Maragall ha volgut aprofitar els minuts de presidència de què gaudia gràcies al fet que és el diputat més gran (nascut el 1943). Al seu costat, un diputat del PSC i un de Vox, els més joves. Maragall ha parlat del que avui és Catalunya i del que podria ser, i ha dit el nom de cada cosa de manera categòrica:
Tot i així, Maragall s’ha quedat en minoria davant els seus companys de mesa d’edat, que no ha acceptat que Lluís Puig, conseller a l’exili i diputat, pogués votar.
En la primera votació, Laura Borràs no ha assolit la condició de presidenta, perquè calia obtenir la majoria absoluta i la CUP s’ha abstingut, de manera que Borràs només ha tingut els vots favorables d’Esquerra i Junts. A la segona sí, Laura Borràs, amb una mascareta amb un poema imprès de Joan Margarit, ha pujat fins a la part més alta del Parlament, constituït avui en una altra sala per les normes contra el covid-19, i visiblement emocionada s’ha adreçat a la cambra. Borràs ha parlat llargament dels presos i exiliats, de la repressió de l’Estat i, fins i tot, de la guerra bruta. I ha dibuixat així com serà la seva presidència:
Laura Borràs:"La legislatura que encetem ha de marcar un avenç cap a la independència de Catalunya perquè així ho han volgut més de la meitat dels catalans. Tanmateix sabem que allò que l'Estat no aconsegueix guanyar a les urnes ho fa als tribunals. La judicialització de la política que Espanya ha convertit en única resposta des de fa anys és la demostració d'impotència més gran. Si no hi ha diàleg no hi pot haver política. I l'estat espanyol ha renunciat a dialogar i està disposat a decidir sobre què poden i no poden dialogar els altres, i està disposat a decidir sobre què es pot i no es pot dialogar en aquesta cambra. I vull deixar ben clar que mentre sigui presidenta del Parlament això no passarà, els diputats del Parlament no tindran altres limitacions que les que imposen els principis democràtics".
Laura Borràs ja és, doncs, la segona autoritat d'aquest país (a l’espera que el procediment judicial que té obert pugui desposseir-la o no de la condició de presidenta del Parlament). Políticament, Borràs ha triat, ha preferit ser la cap del legislatiu i no la vicepresidenta de l’executiu, posició que probablement recaurà en Elsa Artadi. D’aquesta manera, Borràs queda a resguard de les contradiccions d’un govern que continuarà sotmès a les tensions de la presó, l’exili, la manca de diàleg de l’Estat i la competència de sempre entre Esquerra i l’espai sobiranista que té a la seva dreta. Borràs podrà fer allò que fa sempre amb naturalitat: marcar perfil propi, fins i tot dins del seu mateix partit. Pel que Borràs ha mostrat fins ara, és segur que la presidència del Parlament estarà encarnada per una dona amb una forta personalitat. Molts encerts.
Ara ve la formació de govern. D’avui en quinze, el divendres 26, es produirà la primera votació d’investidura de Pere Aragonès. Queden dues setmanes per enllestir-la. Mans a l’obra, que Catalunya necessita un govern fort i actiu.
El nostre reconeixement als que treballen a primera línia i un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.