L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Catalunya, dins el túnel de la política espanyola'

Avui que fa un any que Pedro Sánchez va sortir per la tele amb cara d’espantat a anunciar l’estat d’alarma és freqüent sentir que es veu el final del túnel. En termes sanitaris, és probable. De fet, avui ja ens han deixat anar i, acabat el confinament comarcal, el cap de setmana que ve prepareu-vos!, que ja venim els de Barcelona.

Un altra cosa és el final del túnel en termes econòmics. Fixeu-vos que ens diu avui el nou president de Pimec, Antoni Cañete: “O rescatem les empreses o el tsunami serà d’unes dimensions insuportables”. 

I, en termes polítics, tampoc es veu el final del túnel. A Catalunya, una mica: constituït el Parlament divendres ara ve la negociació per formar el govern que ha de presidir Pere Aragonès i que molt probablement serà vicepresidit per la consellera d’Economia Elsa Artadi. Negociar quin partit assumeix cada conselleria no serà fàcil, com tampoc serà fàcil gestionar el fet que, comptant la de la nova presidenta del Parlament, Laura Borràs, hi ha fins a sis investigacions obertes als tribunals que afecten nou diputats independentistes i que en un moment o altre la mesa pot haver d’abordar, ja sigui per l’obertura de judici oral o per una primera sentència d’inhabilitació. Si, a més, tenim en compte que la presidenta Borràs no serà una figura protocol·lària –ha fet de la defensa dels drets dels parlamentaris una divisa del seu mandat–, les tensions entre Esquerra i Junts dins de l'independentisme i amb l’estat espanyol estan servides.

Amb l’estat espanyol, especialment, perquè ni l’indult ni, encara menys, l’amnistia no hi són ni se’ls espera. I això és així perquè ja deuen haver sentit el que ha passat a Múrcia i a Madrid: el PSOE i Ciutadans han fet una jugada mestra i els ha explotat als morros. Han volgut presentar mocions de censura als govern regionals, però el PP ho ha impedit. A Madrid, perquè Ayuso ha convocat eleccions anticipades per al 4 de maig; i a Múrcia, perquè el PP ha ajudat a canviar de partit tot de diputats. O està comprant voluntats, segons diu Cs literalment.

Aviam: Pedro Sánchez volia anar de bracet de Ciutadans: a) per no haver de dependre de Podem o d’Esquerra Republicana i  b) per arraconar el PP a l’extrema dreta amb Vox.

Quin pot ser el resultat d’aquesta jugada mestra? Que Ayuso guanyi a Madrid i governi amb Vox. Que el PSOE recuperi la presidència de la Comunitat de Madrid. En tots dos casos, Sánchez no tindrà cap incentiu per abordar l’indult ni encara menys l’amnistia. Fins al 4 de maig no pot donar raons a la dreta, perquè la dreta espanyola va a derrotar el PSOE sota el crit “socialisme o llibertat”. Una trampa absoluta d’Ayuso, que diu això per vestir-se de liberal, quan tothom sap que el PP viu per abraonar-se cada matí al BOE i veure a qui ha pogut col·locar a l’administració, i per ajudar les grans empreses de l'Íbex. No se m’acut res menys liberal que el PP de tota la vida.

Un apunt final: avui Inés Arrimadas afronta una de les reunions més dures de la seva vida amb l'executiva del seu partit. Mirin què publiquen avui a La Razón: “Rivera boicoteja Arrimadas. Rivera truca càrrecs del partit per incitar-los a forçar la sortida d’Arrimadas, en línia amb l’estratègia del PP”.

Ciutadans, aquest invent d’uns intel·lectuals catalans disgustats amb Pasqual Maragall, a qui titllaven gairebé de continuador de Jordi Pujol. Grans usuaris i multiplicadors de la crispació, el “Podemos de derechas” que va somiar la banca, tot això, és al caire del precipici. Així és la vida. 

En resum: l’Espanya política ajusta els seus comptes interns, en els quals Catalunya és secundària. El primer que ho patirà serà Esquerra Republicana, un dels sostenidors del govern de Sánchez a Madrid. El diàleg i la negociació continuen ben a les fosques, a la meitat del túnel.

El nostre reconeixement pet als que treballen en primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.