L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Casado plega i Sánchez ensenya les cartes'

Aquesta és la imatge del dia: Casado abandonant l’escó del Congrés. Casado se’n va, plega de cap de l’oposició, quan només fa cinc minuts que ha començat la sessió. Casado deixa la imatge per a la història: el seu escó buit i el PP sense líder perquè ell ja no ho és.

Això ha passat aquest matí. Els expliquem la seqüència. A les 9 comença la sessió de control. Com sempre, el primer que ha de preguntar és Casado i hi ha molta expectació perquè ahir a la nit ja va dimitir la seva mà dreta, el secretari general del partit, García Egea, al final d’un dia ple de dimissions de càrrecs del PP, que li estan assenyalant la porta de sortida a Casado. I aquest matí, només començar a parlar, ja es veu, pel to, que Casado també s'està acomiadant. De fet, tot i que és el moment de les preguntes al govern, Casado no fa ni una pregunta. Es limita a fer un discurs de comiat:

“Avui li torno a dir el que ja li vaig dir en el debat d’investidura: que la nostra responsabilitat era fer més gran l'espai de la centralitat perquè tant el Partit Popular com el Partit Socialista hi poguéssim guanyar".

I què contestarà Sánchez a un adversari que està dient que plega? Doncs ho aprofita per fer una cosa insòlita en política: ensenyar les cartes, desvelar els plans, i revela que no s’aprofitarà de la debilitat del PP per convocar eleccions anticipades.

Pedro Sánchez: “Des de la diferència i la discrepància política que s’han manifestat en moltes sessions de control li desitjo a nivell personal el millor. És per això, i perquè ho he sentit als mitjans de comunicació i hi ha analistes que també ho estan plantejant, que els anuncio que el govern d’Espanya no avançarà les eleccions generals ni dissoldrà de manera anticipada les Corts Generals. Les eleccions generals es convocaran quan toqui i, llavors, els partits que som aquí presents legítimament competirem per guanyar aquestes eleccions, i ja li dic que competirem partint dels nostres mèrits i no partint de les debilitats dels adversaris. Així és com entenem el patriotisme democràtic”.

Si esgotés la legislatura, les eleccions espanyoles s'haurien de celebrar el novembre de l’any que ve, el 2023. Per tant, el que diu Sánchez és que ni ara ni el maig de l’any que ve, quan se celebraran les municipals, hi haurà eleccions generals. 

I un cop dit això, Meritxell Batet es queda mirant Casado per dir-li, com sempre, que torna a tenir la paraula, però veu que el popular ja no vol intervenir per segona vegada i marxa.

Casado, doncs, acaba d’abandonar la direcció del PP. Ara els populars hauran d’escollir un líder, que tot fa pensar que serà el president de Galícia, Núñez Feijóo, un home d’ordre i de poc soroll, a qui li ha anat bé administrant els silencis i que ara s’haurà d’exposar als focus mediàtics i a la trituradora de l’opinió publicada. Tot el contrari que Díaz Ayuso, que viu encantada de banyar-se en l’efervescència contínua. Feijóo és el centre avorrit de tota la vida, que presumeix d’haver guanyat quatre eleccions seguides i amb majoria absoluta (2009, 2012, 2016, 2020), i de no tenir Vox al seu Parlament. Veurem si ara és capaç de portar el PP a la centralitat i acabar amb l'acomplexament dels populars davant de Vox.

Però la segona notícia –la confirmació que Sánchez no buscarà eleccions anticipades– és també molt important, perquè amb la majoria tan precària que té al Congrés vol dir que se sent capaç de mantenir els acords amb Esquerra, amb el PNB, amb Bildu i, sobretot, amb Unides Podem. 

Però encara hi ha un factor més important: avui Sánchez ha parlat a Espanya però també a la Unió Europea. L’1 de juliol de l’any que ve li tocarà a Sánchez presidir el Consell Europeu durant sis mesos, i és d’imaginar que vol que aquesta presidència –als darrers mesos del seu mandat– sigui el gran anunci electoral que li faciliti la reelecció, amb una economia més estabilitzada després de la injecció dels fons covid i amb ell dirigint Europa. Sánchez ha dit avui: "L’estabilitat soc jo". I avui també la pràcticament invisible taula de diàleg ha guanyat uns mesos més d’existència nominal.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.