L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Canet Rock de Casado al Congrés"

Dissabte hi haurà la manifestació en defensa de l’escola catalana i la normalització lingüística, i ahir el Govern va anunciar que hi assistirà. El president Aragonès i tots els seus consellers es posaran darrere la pancarta.

És el mateix Govern que ahir, també, va qualificar “d'invents” la proposta de la presidenta del Parlament, Laura Borràs (més amb el barret de líder de Junts que de cap del legislatiu) que fos la Generalitat qui agafés la direcció de l’escola de Canet per protegir la direcció del centre i desobeir la sentència judicial del 25% en castellà.

Això passava ahir, gairebé a la mateixa hora que Pablo Casado venia a Barcelona a comparar el cas de Canet amb la segregació racial als Estats Units als anys 60. I avui hi ha tornat, amb un discurs encara més embogit i accelerat, sumant naps i cols. Espero que els agafi havent menjat alguna cosa:

"No puc entendre com deixa abandonat un nen de 5 anys mentre els seus socis separatistes diuen que se l'ha d'apedregar, només perquè els seus pares hagin demanat que es compleixin els seus drets a Canet. Li faig una pregunta molt directa: per què no obliga la Generalitat a complir les resolucions judicials o compleix vostè la seva responsabilitat constitucional amb l'article 155? Si no ho fa vostè, el denunciarem per desobediència. Però és que si està fent els ulls grossos pels seus vots, el que estaria cometent un delicte de prevaricació és vostè.

Tanta tonteria de "niñes" i vaga de joguines i de "bollos" i joguines en euskera, però vostè deixa desprotegits els menors i, a més, amb el seu malbaratament els pren fins i tot l'educació o el futur de les pensions. Miri, com diria vostè: què cony ha de passar a Espanya perquè vostè assumeixi alguna responsabilitat?"

És dels dies en què no hi ha cap diferència, ni de fons, ni formal, entre el discurs del PP i el discurs de Vox. I això és per un motiu: Casado no va bé, Ayuso li fa ombra, Sánchez aguanta i el PP necessita mantenir excitada la intenció de vot del seu electorat. I per aconseguir-ho, quin millor recurs que el mateix de fa segles: el català?

Això és el que està passant en aquests moments a la superfície de la polèmica. La mar està remoguda: Junts marca perfil davant d'Esquerra, el Govern protesta però acata la sentència, i Casado demana el 155 lingüístic, dient una paraula malsonant per assegurar-se sortir a totes les notícies.

El català torna a travessar una zona de turbulències mediàtiques, polítiques i jurídiques. Però ara aquestes turbulències no seran passatgeres. Hi ha mar de fons.

Mar de fons amb dos corrents. Un corrent vindrà de manera consistent contra l’ensenyament en català gràcies a la sentència del 25%. Aquesta victòria judicial té la capacitat d’anar revertint, a poc a poc, tot el model escolar de Catalunya. I l’altre corrent és que aquesta sentència arriba en un moment en què l’ús social del català retrocedeix, especialment entre els més joves, futurs parlants de la llengua. És a dir, en un moment en què és molt difícil viure només en català a Catalunya, hem de sentir-nos dir que el castellà està perseguit o discriminat. Això s’ha dit sempre, però els que ho deien o eren pocs o no aconseguien arribar al carrer perquè la realitat del carrer els desmentia. Ara, la realitat del carrer també els desmenteix, però el català recula per la força de la demografia, per la desproporció de la massa de parlants, i perquè al procés independentista l'ha seguit una revenja nacionalista espanyola que se sent amb forces per rebentar-ho tot, també la fràgil convivència lingüística. I aquestes actituds s’encomanen. N’hi ha prou de veure la cara de desmenjats o de molestos que fan treballadors de cara al públic quan els parlen en català, com dient que no tenen cap obligació d’entendre't. Com si fos una nosa. Molta gent ho viu amb desconfort: ¿volem més castellà quan em fan sentir malament per parlar en català?

És aquesta mar de fons la que necessita una revisió  de les polítiques i els arguments en la defensa del català. Evidentment, mentre Catalunya continuï formant part de l’estat espanyol el català serà convertit en un objecte sospitós; però la independència no és en l’horitzó immediat, de manera que cal anar molt més enllà de les pancartes. És el moment d’assegurar la continuïtat de la llengua i de l'ensenyament en català amb les eines que tenim. De posar els millors a pensar-hi i actuar amb tanta eficàcia com sigui possible.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.