L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La bravata de l’escorpí Borrell'

Ahir el ministre Borrell va ser notícia perquè la persona Borrell és com l’escorpí de l’acudit, no pot evitar-ho; és més, no vol evitar-ho.

Ho dic per aquesta escena d’ahir al Congrés, en què referint-se a la possibilitat que PDECat i Esquerra donin suport als pressupostos de Pedro Sánchez diu: “¿Qué se juegan que, mucha bravata, pero a la hora de la verdad lo votan?".

No és estrany que Borrell es posi a la boca una paraula d'ús infreqüent com ‘bravata’, definida al diccionari com “allò que hom diu per fer ostentació de bravesa, especialment en to amenaçador per intimidar algú”. Així és Borrell. Fa anys que és a l’escena pública i ens el sabem de memòria. I ja va demostrar on pot arribar el seu capteniment ètic el dia que se’n va enriure de Junqueras, empresonat, en un acte electoral amb Iceta.

Com Margallo i Dastis, Borrell és ministre d’Exteriors per a Catalunya. Treballa per impedir que el cas català continuï sent un cas europeu. Ho té difícil, perquè amb presos i exiliats és impossible. Ara s’ha trobat que el president del Parlament de Flandes va arribar a qüestionar la legitimitat d’Espanya per formar de la Unió Europea tenint en compte el cas dels presos. Aleshores va Borrell i retira l’estatus diplomàtic del delegat de Flandes a Espanya. O sigui, que castiga l’executiu per una cosa que ha fet el legislatiu. Flandes ja ha dit que considera la decisió de Borrell “molt hostil”.

Borrell, com Margallo i Dastis, tenen un problema, i és que a Europa no compren la violència policial de l’1 d’Octubre, que no es pugui fer un referèndum i, sobretot, que hi hagi presos polítics acusats de barbaritats que no han comès. La prova és que les justícies de Bèlgica, Escòcia, Suïssa i Alemanya no han extradit els exiliats a Madrid. Borrell, com el PP, vol silenciar aquestes veus. Es tracta de fer aquella cara d’amenaça, la cara que fa Borrell normalment per dissuadir tothom en l’escena internacional. Borrell és el cap de la diplomàcia menys diplomàtic que Espanya podria tenir. L’hi van posar perquè fos la quota dura nacionalista espanyola que necessita tot govern socialista espanyol, perquè ja se sap que el PP i Ciutadans sempre tindran la bandera més gran.

Borrell expressa com pocs aquesta manera espanyola intolerant, brusca, desagradable de ser al món, sobretot quan es tracta de Catalunya. Ja va fer prou dient a la BBC que Catalunya era una nació i que els presos millor que sortissin a l’espera del judici.

És clar que, ahir, a Borrell ja li anava bé fer soroll, perquè va haver d’admetre al Congrés que va ser un error vendre accions d’Abengoa quan n’era conseller. La venda la va fer pocs dies abans que caigués en picat el valor de les accions, i Abengoa va acabar presentant concurs de creditors. Ara, la Comissió Nacional del Mercat de Valors li ha imposat una sanció per infracció molt greu de 30.000 euros. Borrell diu que no es va beneficiar del que sabia perquè, de fet, es va vendre una part molt petita de les accions que tenia i va perdre molts diners. Total, que haurà de pagar una sanció de 30.000 euros de multa. Alguns han dimitit per coses com aquesta.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.